Avui dia 30 de desembre s'acaba el primer semestre del primer any de carrera; i per tant, s'acaba una etapa. La meva valoració principal, i que crec que és la important, és que m'he fet gran (com el nen del text daprendre i crèixer d'Eulàlia Bosch) respecte el primer dia que vaig entrar a la universitat. Crec que durant tot aquest semestre he après molt i he reflexionat bastant sobre alguns temes que potser no trobava interessants abans però ara si.
Començaré fent una petita valoració de l'assignatura de COED:
El que més m'ha sobtat d'aquesta assignatura han estat totes les activitats pràctiques que hem fet durant el semestre en què hem fet una recitació, un debat, una exposició acadèmica, etc. Crec que això s'ha de treballar molt i és per això que m'ha agradat. A més, he après més coses d'expressió oral i he repassat conceptes de comunicació que ja tenia abandonats. Crec que és una molt bona assignatura d'iniciació per començar la següent assignatura el semestre vinent.
Unes de les entrades del blog que m'agraden més respecte l'assignatura són:
- Descripció. Vaig conèixer moltes maneres de descriure i en vaig proposar d'altres.
http://evarodri.blogspot.com/2009/10/la-descripcio.html
- Educació Mediàtica. Aquestes activitats em van fer reflexionar molt i crec que és una assignatura pendent en totes les escoles d'educació primària i secundària.
http://evarodri.blogspot.com/2009/10/blog-post_22.html
- Exposició acadèmica. Territori. En aquesta, crec que he fet una bona reflexió sobre l'exposició.
http://evarodri.blogspot.com/2009/12/exposicio-academica-territori-i.html
Seguidament, faig una valoració de l'assignatura de GITIC:
Realment, aquesta assignatura m'ha agradat més que l'anterior i crec que això es deu a la meva poca cultura que tenia de les noves tecnologies aplicades a l'educació. Abans de fer aquesta assignatura jo era d'aquelles persones que deia: "No! TIC a les aules no! No podem treure els llibres ni deixar d'aprendre a escriure!" ja que m'agraden molt els llibres i pensava que algun dia podrien desaparèixer. Ara, i després d'haver après tantíssimes coses, puc dir que estic a favor de les noves tecnologies a l'educació i crec que és una eina més per facilitar l'educació. Crec que hem d'aplicar les TIC, però sobretot, i això és el més important, les hem d'aplicar correctament; han d'haver-hi unes metodologies a seguir i els docents han d'estar preparats per ensenyar als nens el bon funcionament de les TIC.
Respecte el meu blog personal, crec que he estat una persona molt constant i que he anat "omplint" aquest blog amb les diferents pràctiques, amb entrades voluntàries i, sobretot, amb moltes reflexions; ja que com he dit abans, totes, o gairabé totes les pràctiques, m'han fet pensar molt. L'experiència del blog, apart d'ensenyar-me una eina més per l'educació, també m'ha agradat molt ja que és una manera de que les paraules no se les emporti el vent, de fer reflexions dia a dia i fer un petit diari. Crec que aviat faré un nou blog personal :)
Respecte les entrades que he anat fent, crec que totes tenen alguna cosa que les fa úniques, però si haig de triar-ne un parell, diré que les més interessants són:
- Educació Mediàtica i la dels Tòpics. Igual que a COED, aquestes activitats em van fer reflexionar molt i crec que és una assignatura pendent en totes les escoles d'educació primària i secundària.
http://evarodri.blogspot.com/2009/10/blog-post_22.html
http://evarodri.blogspot.com/2009/12/topics-e-mediatica.html
- Blocs i educació. Aquesta entrada, que està relacionada amb la web 2.0., realment, també em va fer pensar molt i en vaig aprendre molt també. Crec que és un concepte molt important que tots hem de conèixer.
http://evarodri.blogspot.com/2009/11/blocs-i-educacio.html
- Les metàfores de l'ordinador. Aquesta entrada, crec que vaig explicar-la molt clarament perquè tothom pogués entendre-la i em va fer molta gràcia tractar aquest tema.
http://evarodri.blogspot.com/2009/12/sessio-10-les-metafores-de-lordinador.html
- Una de les entrades opcionals que m'agrada més, per la feina feta, és la última de la WebQuest en què proposo un projecte d'aquesta.
http://evarodri.blogspot.com/2009/12/webquest.html
Per acabar, només vull dir que tot això que he anat aprenent al llarg del semestre no només es quedi aquí sinó que vagi ampliant-ho cada vegada més i ho apliqui en les meves futures tasques.
Ara si que per acabar, us desitjo que acabeu de passar tots unes molt bones festes!! Gràcies!
dimecres, 30 de desembre del 2009
dimarts, 29 de desembre del 2009
Exposició acadèmica - Territori i fanatisme
El passat dia 15 de desembre, la Marina i jo, varem fer l'exposició acadèmica del mòdul. Quan ens van explicar de què consistia aquest treball, teniem clar que no voliem explicar un lloc concret de territori, teniem clar que voliem parlar del territori en general. Després, pensant una mica, vam pensar de relacionar-ho amb les guerres per un troç de territori. Finalment, varem donar el títol de Territori i Fanatisme al nostre treball.
Vam parlar dels dos tipus de fanatismes; els dos extrems. L'estimació exagerda pel territori (esdevenen guerres i atacs per la propia "pàtria") o bé, la desprecupació pel territori que ens envolta, la no identificació; que provoca una deixadesa del planeta.
Vam voler donar un toc més original fent una introducció amb una canço de Lax'n'Busto anomenada "La meva terra és el Mar" on explica una metàfora del mar en què no hi ha banderes, ni nacions i tots som del mateix món.
Seguidament, explicavem una mica per sobre el què he dit abans, els dos extrems; i ho explicavem mitjançant uns exemples (les croades, el nazisme, l'extremisme islàmic actual, el canvi climàtic...). Finalment, feiem una conclusió i llegiem dues frases d'Albert Einstein.
El dia de l'exposició varem tenir un petit problema tècnic degut al nerviosisme del moment ja que, en un altre moment, no l'haguessim tingut perquè era bàsic. No es va poder escoltar la canço en el moment que nosaltres teniem previst i varem perdre un minut o dos d'exposició. Tot i això, crec que el positiu que en podem extreure d'aixó, i que crec que ho varem fer molt bé, va ser el fet que varem saber reaccionar i continuar l'exposició improvitzant i dient que la cançó l'escoltariem al final de l'exposició.
L'exposició en si crec que va anar molt bé i vam aconseguir l'objectiu que ens varem proposar: fer entendre el nostre treball. Varem fer una bona expressió i no varem llegir pràcticament.
El tema del powerpoint referent a l'assignatura de GITIC, no va ser gens espactacular. Però no sabiem què posar més ja que amb el tema que haviem triat, que era molt serios, no voliem posar grans transicions de diapositives, ni hipervínculos ni fotografies de guerra. És per això que el PowerPoint en si és molt senzill i només es poder veure alguns aspectes claus.
Per acabar, només volia dir que crec que ens va sortir una exposició correcta; i que evidentment la podriem millorar. El tema que varem fer ens agradava molt i crec que això és important alhora de fer una exposició.
Vam parlar dels dos tipus de fanatismes; els dos extrems. L'estimació exagerda pel territori (esdevenen guerres i atacs per la propia "pàtria") o bé, la desprecupació pel territori que ens envolta, la no identificació; que provoca una deixadesa del planeta.
Vam voler donar un toc més original fent una introducció amb una canço de Lax'n'Busto anomenada "La meva terra és el Mar" on explica una metàfora del mar en què no hi ha banderes, ni nacions i tots som del mateix món.
Seguidament, explicavem una mica per sobre el què he dit abans, els dos extrems; i ho explicavem mitjançant uns exemples (les croades, el nazisme, l'extremisme islàmic actual, el canvi climàtic...). Finalment, feiem una conclusió i llegiem dues frases d'Albert Einstein.
El dia de l'exposició varem tenir un petit problema tècnic degut al nerviosisme del moment ja que, en un altre moment, no l'haguessim tingut perquè era bàsic. No es va poder escoltar la canço en el moment que nosaltres teniem previst i varem perdre un minut o dos d'exposició. Tot i això, crec que el positiu que en podem extreure d'aixó, i que crec que ho varem fer molt bé, va ser el fet que varem saber reaccionar i continuar l'exposició improvitzant i dient que la cançó l'escoltariem al final de l'exposició.
L'exposició en si crec que va anar molt bé i vam aconseguir l'objectiu que ens varem proposar: fer entendre el nostre treball. Varem fer una bona expressió i no varem llegir pràcticament.
El tema del powerpoint referent a l'assignatura de GITIC, no va ser gens espactacular. Però no sabiem què posar més ja que amb el tema que haviem triat, que era molt serios, no voliem posar grans transicions de diapositives, ni hipervínculos ni fotografies de guerra. És per això que el PowerPoint en si és molt senzill i només es poder veure alguns aspectes claus.
Per acabar, només volia dir que crec que ens va sortir una exposició correcta; i que evidentment la podriem millorar. El tema que varem fer ens agradava molt i crec que això és important alhora de fer una exposició.
divendres, 25 de desembre del 2009
WebQuest
1) Creació d’una WebQuest sobre els lleons relacionant-la amb la pel·lícula de Disney de El Rei Lleó.
2) Fer la Introducció on en Simba, el fill del Rei Lleó actual, demana als alumnes que l’ajudin a realitzar una sèrie de proves per tal que ell aconsegueixi arribar al tro per poder governar tota la selva juntament amb el seu pare.
- Col·locar-hi imatges de la pel·lícula o, fins i tot, fragments de vídeo d’aquesta.
3) Tasques. En aquest apartat col·locarem ordenadament totes les tasques que hauran de realitzar els alumnes i una petita descripció d’aquesta.
- Dibuixar en Simba i la seva família amb el Paint.
- Buscar informació dels lleons i altres animals de la selva en diferents pàgines web
- Trobar una cançó de la banda sonora de la pel·lícula.
- Emplenar un mapa conceptual referent als lleons
- etc
4) El procés. En aquest apartat desglossaríem totes les activitats per matèries i explicaríem totes les tasques que han de fer els alumnes.
a. Per començar, buscaríem informació sobre els lleons; com son, quins tipus hi ha, què mengen, quin és el seu habitat natural, etc. (Recerca)
- Webs recomanades:
http://www.xtec.cat/~aperez83/lleons/index.htm
http://www.bellera.cat/alum/jlopez/web/1.htm
b. Seguidament, i després de conèixer el tipus de lleons que hi ha, hauríem de col·locar en el mapa mundi on es troben aquests lleons. (Socials)
- Primer buscarem aquests indrets gràcies al Google Earth
- Després, els col·locarem en el mapa mundi de la classe.
c. Ara és l’hora de completar un mapa conceptual fet per la mestra amb tota la informació que heu obtingut de la recerca dels lleons (mapa conceptual en un Word). (Llengua)
d. Ara que ja tenim tota la informació sobre els lleons, farem un dibuix sobre la família d’en Simba. Per això, primer buscarem imatges de la pel·lícula gràcies al Google imatges posant en el cercador “El Rey León”. (Ed. Artística - Plàstica)
e. Ara que ens hem posat a dins de la pel·lícula de Disney, volem conèixer una mica més aquesta història, i per això, buscarem una cançó que ens agradi de la pel·lícula per Internet mitjançant el Youtube. En el cercador posarem: banda sonora Rey León. (Ed. Artística - Música)
O posarem l’enllaç directament: http://www.youtube.com/results?search_query=banda+sonora+rey+leon&search_type=&aq=f
f. Per aprofunditzar més en la pel·lícula, mirarem una tros d’aquesta i farem un exercici d’observació de totes aquestes escenes. En el mateix Youtube, en el cercador, posarem: Rey León; i allà mateix ens surten fragments de la pel·lícula.
En aquesta observació, els nens hauran de dir què hi veuen en aquestes escenes: quins personatges hi ha, què porten, què diuen en general, quins paisatges es veuen al darrere, si hi ha música o no... (Educació mediàtica o audiovisual)
g. Seguidament, en Simba vol fer una festa i ha d’invitar a tots els seus amics de la Selva. Per això, tu hauràs de fer una llista de tots els animals que es troben a la Selva i de les seves principals característiques (com són). Per això, pots buscar en pàgines web com: (Naturals)
http://web.jet.es/simonmarti/texto.html
http://serpientes.anipedia.net/
etc...
h. Per acabar, en aquesta festa hi haurà molts invitats i per això, cal que compris molt material per fer el pica-pica. Seguidament, et posarem una sèrie de problemes de matemàtiques perquè calculis tot el menjar, plats, gots que necessites perquè ningú no es quedi sense menjar!
(En aquest apartat, s’haurien de fer els problemes) (Matemàtiques)
5) Avaluació. En aquest aparat, el mestre, faria un test on-line que el passaria als seus alumnes per tal que ells mateixos s’avaluessin la tasca feta en aquest treball.
6) Conclusions. En aquest apartat, tornaria a sortir en Simba i, a més, el seu pare, agraint als nens tota la feina feta ja que, d’aquesta manera, en Simba ha pogut esdevenir Rei juntament amb el seu pare. (afegiríem fotografies i possiblement alguna cançó de la banda sonora).
dijous, 17 de desembre del 2009
Sessió 11. Aprenentatge col·laboratiu
Avui dia 17 de desembre faré l'última pràctica de TIC obligatòria. S'ha de dir que hem fa una mica de llàstima que s'acabi l'assignatura ja que crec que encara podriem aprofunditzar més sobre les TIC i aprendre'n moltes més aplicacions; però tot i així, també ja comencem a estar una mica agobiats jeje :).
Per començar, definiré que és un projecte telemàtic i en què consisteix i seguidament posaré un exemple que he trobat a la web i l'explicaré una mica.
Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, entre d'altres.
He estat mirant diferents projectes i finalment m'he decidit per un que s'anomena
"
Novel·la a terminis. La veritable història d'en Bonifaci Patolls" i el seu link és el següent: http://www.webquescat.org/bonifaci/index.htm
Quan entres en aquest projecte, et mostra un petit índex on posa: Escoles Participants, Comencem, Mostra de treballs i Guia didàctica.
Per començar, si ets un alumne, el primer que has de fer és enviar un rodolí a la direcció que s'especifica per tal que et donguin la contrasenya i puguis accedir-hi. En l'apartat de Mostra de Treballs s'hi col·loquen tots aquells dibuixos que van fent els nens d'en Bonifaci Patolls. I a la guía didàctica explica els objectius, l'explicació del projecte i la temporalització.
L'objectiu d'aquest projecte telemàtic és el d'engrescar als nens de cicle mitjà i cicle superior a la lectura. Es tracta d'anar donant claus (enviant un rodolí, per exemple) per tal de poder anar llegint tota la història. Aquesta història, a més, es correspón amb les dates del calendari escolar i, per tant, apareixarà el Nadal, la Setmana Santa, el Carnestoltes, etc.
A més, dintre de l'apartat de Guía didàctica, els mestres poden entrar amb la seva clau per participar-hi.
Trobo molt interessant aquest projecte telemàtic ja que crec que és una manera de motivar als nens perquè llegeixin ja que no sempre tenen tot el text complet, sinó que l'han d'anar aconseguit a poc a poc.
Seguidament, i després d'haver vist un projecte telemàtic, explicarem què és una WebQuest i després, igual que amb el projecte telemàtic, n'analitzaré un dels que es troben a internet.
La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.). Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.
http://www.xtec.es/~nalart/webquestHarryPotter/inici.htm
Per començar, definiré que és un projecte telemàtic i en què consisteix i seguidament posaré un exemple que he trobat a la web i l'explicaré una mica.
Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents, entre d'altres.
He estat mirant diferents projectes i finalment m'he decidit per un que s'anomena
"
Novel·la a terminis. La veritable història d'en Bonifaci Patolls" i el seu link és el següent: http://www.webquescat.org/bonifaci/index.htmQuan entres en aquest projecte, et mostra un petit índex on posa: Escoles Participants, Comencem, Mostra de treballs i Guia didàctica.
Per començar, si ets un alumne, el primer que has de fer és enviar un rodolí a la direcció que s'especifica per tal que et donguin la contrasenya i puguis accedir-hi. En l'apartat de Mostra de Treballs s'hi col·loquen tots aquells dibuixos que van fent els nens d'en Bonifaci Patolls. I a la guía didàctica explica els objectius, l'explicació del projecte i la temporalització.
L'objectiu d'aquest projecte telemàtic és el d'engrescar als nens de cicle mitjà i cicle superior a la lectura. Es tracta d'anar donant claus (enviant un rodolí, per exemple) per tal de poder anar llegint tota la història. Aquesta història, a més, es correspón amb les dates del calendari escolar i, per tant, apareixarà el Nadal, la Setmana Santa, el Carnestoltes, etc.
A més, dintre de l'apartat de Guía didàctica, els mestres poden entrar amb la seva clau per participar-hi.
Trobo molt interessant aquest projecte telemàtic ja que crec que és una manera de motivar als nens perquè llegeixin ja que no sempre tenen tot el text complet, sinó que l'han d'anar aconseguit a poc a poc.
Seguidament, i després d'haver vist un projecte telemàtic, explicarem què és una WebQuest i després, igual que amb el projecte telemàtic, n'analitzaré un dels que es troben a internet.
La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.). Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa una història suggerent als participants per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat.
He triat un projecte telemàtic que s'anomena "La WebQuest de Harry Potter" i l'he triada, a part, de perquè m'agrada molt Harry Potter i crec que és un llibre molt interessant relacionat amb la nostra societat; perquè treballa amb múltiples disciplines com l'educació física, la llengua i la literatura, la música, la tutoria i la tecnologia de la informació.
Introdueix la WebQuest demanant als nens si els interessen les pel·lícules de Harry Potter. I a l'esquerra de la pantalla es pot observar un índex.
Una WebQuest es caracteritza per tenir una tasca, un procés i una avaluació i aquesta, també té aquests aspectes. En la tasca, en Harry Potter explica breument el que faran durant el procés (fer un postre màgic, inventar un joc, crear músiques, etc). En el procés, surt el professor Snape i explica totes les activitats que han de realitzar en grup, ja que una WebQuest es basa en el treball col·laboratiu, és a dir, que tots han de treballar per igual. Finalment, a l'avaluació, surt el Barret Màgic hi els hi explica als nens quines seran les pautes dels professors per corregir els treballs.
En aquesta WebQuest, els mestres, també fan una conclusió on fan que els nens reflexionin sobre el seu treball realitzat. A més, també han fet una guía didàctica on altres mestres poden veure com ho han fet i com ho han organitzat, igual que crec, que als pares també els hi és molt útil per saber què estan fent els seus fills a l'escola.
També, per aprofunditzar més, han fet un qüestionari inicial on els nens saben què en saben de Harry Potter i, per tant, estan coneixent els seus coneixements previs. I evidentment, hi ha un apartat per poder posar-nos amb contacte amb ells.
Realment, aquesta WebQuest m'ha sorprés moltíssim ja que quan he vist aquesta WebQuest de Harry Potter he pensat, que com sempre, no en treurien el màxim suc que es pot treure d'aquesta novel·la. A més, crec que ho relacionen moltíssim amb la pel·lícula/llibre i per tant, als nens, els hi és molt més interessant. A més, com ja he dit abans, treballen des de moltes àrees i aprenen molts conceptes fent un treball col·laboratiu amb grups de 8 persones.
http://www.xtec.es/~nalart/webquestHarryPotter/inici.htm
dilluns, 14 de desembre del 2009
Tòpics - E. Mediàtica
Revisant totes les entrades obligatòries que haviem de tenir al blog me'n he adonat que em faltava una pràctica de la sessió 6 d'educació mediàtica on s'havien de comentar una sèrie de tòpics, és per això que l'introdueix-ho ara.
Aquests tòpics m'han servit per reflexionar molt sobre aquestes idees tot i que quan vam fer la sessió ja vaig concenciar-me molt. Els tòpics són els següents:
- Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Estem acostumats a dir que una imatge val més que mil paraules ja que creiem que una imatge ens dóna més informació que un text. Per exemple, quan volem mostrar una emoció, moltes vegades, amb un vídeo transmetem molt millor aquesta sensació que no pas amb un text carregat de lletres expressant aquesta emoció.
Tot i això, els defensors de la llengua creuen que una imatge no pot explicar un fet ja que aquest és un estereotip escrit per Marshall McLuhan. Igual que Tusón, en el seu article de “Una imatge NO val més que mil paraules”, i altres autors, defensen que la llengua, ja sigui oralment o escrita, ens explica com són les coses de manera conseqüent i detallada perquè una imatge no pot expressar els sentiments i la realitat de les coses, en canvi, unes paraules poden donar el estímul per a que el nostre cervell pugui imaginar-ho.
- Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
Primer de tot, hem de definir què significa receptor passiu per poder comentar aquest tòpic. Existeixen dos tipus de receptors, el passiu que és el que només rep el missatge, i el receptor actiu que es la persona que no només rep el missatge sinó que el percep, l’emmagatzema i inclús dóna una resposta, intercanviant els rols.
Gràcies a aquesta definició, podem dir que considerem que totes les persones situades davant d’una televisió són persones que no arriben a entendre el significat d’allò que els estan transmeten i que no són capaços de ser crítics davant d’allò. És evident que aquesta és una definició generalitzada ja que hi ha molta gent que si que sap ser crítica amb tot allò que veu a la televisió.
- Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Tots sabem que la televisió ens dóna uns missatges subliminals que fan que creiem tot el què ens diu la televisió o que volguem comprar tot el que ens mostra. Un exemple clar és quan anem al supermercat i en comptes de comprar un tipus de llet amb marca blanca comprem la llet “Ato” ja que aquesta sí que la coneixem.
En el cas de la violència passa el mateix, si la televisió produeix molta violència, els receptors (que són passius) imitaran aquest tipus de conducta. Normalment, aquestes conductes afecten més als nens i als adolescents. Els nens, quan són petits comencen a fer els seus primers aprenentatges de la vida i els basen, principalment, en la imitació ja que juga imitant situacions conegudes, dibuixa imatges ja vistes, repeteix paraules, etc. A més, comença a elaborar els seus primers valors sobre el que és bo i el que és dolent en base a les imatges que l’autoritat li dóna.
És per això que diem que si el nen veu “tot el dia” violència a la televisió i no hi ha ningú (família, mestres..) que li digui el que està bé i el que està malament, aquest nen, arribarà a l’escola i probablement donarà un cop a un company per aconseguir una joguina ja que ell creurà que així s’ha de fer.
- Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
Tots sabem que la televisió ens proposa uns estereotips i que tots, tard o d’hora, el seguim degut a la globalització. Aquest any, estan de moda les botes de punta rodona i, per tant, totes les botes que surtin a la televisió, ja siguin anuncis o sèries, seran de punta rodona. La gent adulta, o les persones que no són passives davant de la televisió, tenen la possibilitat de ser crítics davant d’aquesta moda i de triar el que volen i el que no. Però què passa amb els nens i els adolescents? Sabem que els adolescents travessen per etapes de múltiples conflictes interns i on comencen a elaborar els seus valors individuals i supraindividuals, que podem ser influïts per l’excessiva presència de la televisió. En aquesta etapa sorgeixen els ídols, els ideals i les hipòtesis sobre la vida, i per tant, no són crítics alhora de veure la televisió i segueixen aquestes modes “amb els ulls tancats”.
- Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat.
Aquest és un tòpic que no es refereix a que la televisió ens mostra la realitat de la nostra societat, sinó que es refereix al fet que la televisió reprodueix tot el que l’audiència vol veure, la seva “realitat”. Les persones es senten identificades amb els personatges de diferents sèries televisives o d’alguns “reality shows” i volen que els seus programes reflecteixin la seva realitat, la seva vida quotidiana. És per això que tenen tanta audiència programes com “Callejeros” o “Denominación de origen” ja que utilitzen aquests dos elements per definir l’èxit d’un programa de televisió.
- Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Com ja he anat dient darrerament en el comentari dels altres tòpics, crec que els mitjans de masses, aquells mitjans de comunicació adreçats a un gran col·lectiu d’audiència i que normalment defensen una ideologia i una manera de fer, produeixen un efecte molt negatiu a les persones que veuen la televisió passivament ja que les priva de les seves pròpies idees i ideologies fent que la televisió decideixi per elles. És per això que diem que insensibilitzen les consciències, perquè no els deixen actuar de la manera que ells voldrien. A més, normalment, es mostren valors molt negatius per la nostra civilització com són el no respecte, el poc esforç i la supremacia d’uns als altres, i com ja sabeu, aquests valors els podem trobar en molts dels programes com “debats” del corazón o reality shows com Gran Hermano. Aquests valora que ens transmeten són completament contraris a tot el que sempre ens han ensenyat a casa i a l’escola.
Per acabar, haig de dir, que donem tota la culpabilitat als mitjans de comunicació i, que evidentment la tenen, ja que són els creadors d’aquesta “informació”, d’aquests tòpics i ideologies i d’aquests “valors”. Però també haig de dir que és molt important la tasca de la família i de les escoles per evitar que les persones amb més facilitat per tenir una dependència amb la televisió, nens, adolescents i d’altres, es creguin TOT el que diu la televisió. Crec que també seria molt interessant que es crees una assignatura anomenada “Educació Mediàtica” com
Per poder desenvolupar aquests tòpics i per fer una bona reflexió m’ha servit molt aquesta pàgina web que és una ponència de Maria Laura Tuyaret anomenada “La violencia en la televisión y su incidencia en niños y adolescentes” que està a la web de: http://www.euskosare.org/komunitateak/ikertzaileak/ehmg/3/txostenak/Tuyaret/
divendres, 4 de desembre del 2009
Aula Inclusiva
Com ja vaig comentar en l'entrada del Debat, el meu grup varem debatir sobre el tema de l'aula inclusiva que crec que és un aspecte molt actual, però sobretot, un aspecte molt i molt important.
Ahir, al arribar a casa, la meva mare em va ensenyar una revista del T.E. (revista de mestres) on parlava de l'educació inclusiva. Me la vaig estar llegint i... ostres! quina llàstima no haver-la tingut abans per a poder fer el debat.
Crec que tots hem de reflexionar sobre aquest aspecte i fomentar cada dia més l'educació inclusiva que no només és un objectiu del sistema escolar. La socialització i la inclusió s'assoleixen des de tots els àmbits amb incidència educativa i, per tant, l'educació familiar, l'educació en el lleure, la vida laboral i les empreses i la societat en general han d'assumir com a seu aquest objectiu.
A més, haig de dir que en aquesta revista també surt el Degà de la nostra facultat, Climent Giné, on li fan una entrevista també relacionada amb l'integració.
Bé, crec que aquesta revista és molt interessant i que tots ens hauriem d'anar informant sobre aquest tema si volem que la nostra escola d'un futur proper fomenti aquesta igualtat i aquesta integració de tots els nens i nenes.
Per acabar, vull posar un document d'aquesta revista que és una "crítica" amb ironia cap al conseller i que crec que és molt encertada.
TOT EL QUE EL CONSELLER NO SAP D'EDUCACIÓ
Sovint el conseller Maragall fa declaracions a la premsa. Sovint, a continuació, trobo alguna mestra que em demana: digues al conseller que vingui una setmaneta a la meva escola, a veure què fem.
- Quin vingui a veure com és de cansada la docència: atents simultàniament a la conducta i al treball de cada alumne/a, a l'activitat programada i al rellotge.
- Quin vingui a veure l'esforç que fem en la confecció de materials i l'adaptació de metodologies.
- Que vingui a veure fins a quina hora estem reunits.
- Que vingui a veure el profit que traiem dels pocs diners que tenim, i de mobles vells, i dels pots de iogurt que guardem per a la pintura...
- Que vingui a veure com de difícil s'ha tornat la disciplina, que l'alumnat "sense límits" o "sense ganes" ens acapara l'atenció i les forces i ens mina la moral.
- Que vingui a veure que poques famílies (i que bé que ho fan les que ho fan) s'impliquen en la bona marxa de l'escola.
- Que vingui a veure els currículums inacabables. I que els adapti per a la Shaima i pel Jackub, que acaben d'arribar, i per al Jonathan, que és hiperactiu.
- Que vingui a veure les feines "de més": jocs florals, convivències, coral, teatre, festa de final de curs, carnestoltes, conferències, biblioteca...
- Que vingui a conèixer la noia substituta, que cobreix mitja jornada, o un terç, i que ve cada dia de cent cinquanta quilòmetres enllà.
- Que vingui a fer la guàrdia en una classe que fa quatre dies que té la mestra malalta.
- Que vingui a ajudar al Pere, que no camina, que no pot anar sol al lavabo, que es queda a dinar i gasta les hores de la vetlladora en el menjador i no en la classe.
- Que vingui i parli amb la mare del David, que no vol que renyem el seu fill quan el trobem fumant.
- Que vingui i intenti complir amb les necessitats burocràtiques del sistema a base de barallar-se amb el SAGA i similars.
- Que vingui... i vegi com treballem que les coses van força bé. I és que alguns dies, van francament malament.
- I si ve i troba un treballador o una treballadora que s'ha distret a classe, o que marxa a l'hora en punt, o que no ha fet els ACI o que s'ha esverat amb la mare del David o que... que pregunti i ajudi. Ha de saber el oonseller que no s'ha de renyar, i encara menys castigar, una classe sencera quan un alumne no fa bondat.
Ahir, al arribar a casa, la meva mare em va ensenyar una revista del T.E. (revista de mestres) on parlava de l'educació inclusiva. Me la vaig estar llegint i... ostres! quina llàstima no haver-la tingut abans per a poder fer el debat.
Crec que tots hem de reflexionar sobre aquest aspecte i fomentar cada dia més l'educació inclusiva que no només és un objectiu del sistema escolar. La socialització i la inclusió s'assoleixen des de tots els àmbits amb incidència educativa i, per tant, l'educació familiar, l'educació en el lleure, la vida laboral i les empreses i la societat en general han d'assumir com a seu aquest objectiu.
A més, haig de dir que en aquesta revista també surt el Degà de la nostra facultat, Climent Giné, on li fan una entrevista també relacionada amb l'integració.
Bé, crec que aquesta revista és molt interessant i que tots ens hauriem d'anar informant sobre aquest tema si volem que la nostra escola d'un futur proper fomenti aquesta igualtat i aquesta integració de tots els nens i nenes.
Per acabar, vull posar un document d'aquesta revista que és una "crítica" amb ironia cap al conseller i que crec que és molt encertada.
TOT EL QUE EL CONSELLER NO SAP D'EDUCACIÓ
Sovint el conseller Maragall fa declaracions a la premsa. Sovint, a continuació, trobo alguna mestra que em demana: digues al conseller que vingui una setmaneta a la meva escola, a veure què fem.
- Quin vingui a veure com és de cansada la docència: atents simultàniament a la conducta i al treball de cada alumne/a, a l'activitat programada i al rellotge.
- Quin vingui a veure l'esforç que fem en la confecció de materials i l'adaptació de metodologies.
- Que vingui a veure fins a quina hora estem reunits.
- Que vingui a veure el profit que traiem dels pocs diners que tenim, i de mobles vells, i dels pots de iogurt que guardem per a la pintura...
- Que vingui a veure com de difícil s'ha tornat la disciplina, que l'alumnat "sense límits" o "sense ganes" ens acapara l'atenció i les forces i ens mina la moral.
- Que vingui a veure que poques famílies (i que bé que ho fan les que ho fan) s'impliquen en la bona marxa de l'escola.
- Que vingui a veure els currículums inacabables. I que els adapti per a la Shaima i pel Jackub, que acaben d'arribar, i per al Jonathan, que és hiperactiu.
- Que vingui a veure les feines "de més": jocs florals, convivències, coral, teatre, festa de final de curs, carnestoltes, conferències, biblioteca...
- Que vingui a conèixer la noia substituta, que cobreix mitja jornada, o un terç, i que ve cada dia de cent cinquanta quilòmetres enllà.
- Que vingui a fer la guàrdia en una classe que fa quatre dies que té la mestra malalta.
- Que vingui a ajudar al Pere, que no camina, que no pot anar sol al lavabo, que es queda a dinar i gasta les hores de la vetlladora en el menjador i no en la classe.
- Que vingui i parli amb la mare del David, que no vol que renyem el seu fill quan el trobem fumant.
- Que vingui i intenti complir amb les necessitats burocràtiques del sistema a base de barallar-se amb el SAGA i similars.
- Que vingui... i vegi com treballem que les coses van força bé. I és que alguns dies, van francament malament.
- I si ve i troba un treballador o una treballadora que s'ha distret a classe, o que marxa a l'hora en punt, o que no ha fet els ACI o que s'ha esverat amb la mare del David o que... que pregunti i ajudi. Ha de saber el oonseller que no s'ha de renyar, i encara menys castigar, una classe sencera quan un alumne no fa bondat.
Montse Ros
Això és tot... espero que us agradi!! :D
Recitació
Ahir dia 3 de desembre em tocava fer la recitació de COED. Ja feia temps que tenia triat el tema. Faria una poesia de Miquel Martí i Pol que s'anomena Carta a Dolors, i la volia fer perquè aquesta poesia ja fa molt de temps que me l'he fet meva i té un significat molt gran per mi.
Ahir, quan anava amb el tren, no estava nerviosa i quan vaig arribar a l'aula tampoc, portava molts dies preparant-me-la i creia que em sortiria bé. Va arribar l'hora de sortir davant de tothom i llavors si que em vaig posar un xic nerviosa.
Durant la meva recitació vaig haver de mirar el paper una vegada cap al final... quina llàstima!
Tot i això, la meva valoració personal es prou positiva perquè malgrat això que he comentat crec que la resta del poema el vaig recitar bastant bé. Vaig mirar molt al públic i la meva veu era adequada; ni molt alta ni molt baixa i fent les entonacions que calia fer.
La meva gesticulació no va ser tant bona, ja que crec que vaig tocar-me massa les mans mentre recitava.
En definitiva, no em valoro excel·lentment (es clar que no) però considero que tampoc ho vaig arribar a feu tant malament... :)
Aquí us deixo la meva recitació:
Per acabar, haig de dir que s'estàn fent unes recitacions i uns debats al·lucinants! Crec que el nivell de l'aula és molt alt i ,per tant, molt difícil de mantenir-se a aquest nivell.
El proper dimarts ja és l'últim dia de recitacions i debat... espero que segueixi anant tant bé com fins ara ja que ens ho passem d'allò més bé escoltant als nostres companys.
Ànims que ja queda menys!!
Ahir, quan anava amb el tren, no estava nerviosa i quan vaig arribar a l'aula tampoc, portava molts dies preparant-me-la i creia que em sortiria bé. Va arribar l'hora de sortir davant de tothom i llavors si que em vaig posar un xic nerviosa.
Durant la meva recitació vaig haver de mirar el paper una vegada cap al final... quina llàstima!
Tot i això, la meva valoració personal es prou positiva perquè malgrat això que he comentat crec que la resta del poema el vaig recitar bastant bé. Vaig mirar molt al públic i la meva veu era adequada; ni molt alta ni molt baixa i fent les entonacions que calia fer.
La meva gesticulació no va ser tant bona, ja que crec que vaig tocar-me massa les mans mentre recitava.
En definitiva, no em valoro excel·lentment (es clar que no) però considero que tampoc ho vaig arribar a feu tant malament... :)
Aquí us deixo la meva recitació:
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
Miquel Martí i Pol
Per acabar, haig de dir que s'estàn fent unes recitacions i uns debats al·lucinants! Crec que el nivell de l'aula és molt alt i ,per tant, molt difícil de mantenir-se a aquest nivell.
El proper dimarts ja és l'últim dia de recitacions i debat... espero que segueixi anant tant bé com fins ara ja que ens ho passem d'allò més bé escoltant als nostres companys.
Ànims que ja queda menys!!
dijous, 3 de desembre del 2009
Sessió 10 - Les metàfores de l'ordinador
En l'entorn educatiu, hi ha diverses persones que han volgut classificar les diferents funcions que fa l'ordinador. Un d'aquests autors és Charles Crook que planteja quatre usos del ordinador relacionats amb una metàfora. Simplement, vol explicar com la tecnologia poden ser unes eines molt útils per ensenyar o ajudar a aprendre.
Aquestes quatre metàfores que expliquen els diferents usos són les següents:
Metàfora de l'ordinador com a tutor
Segons Charles Crook, els nens poden aprendre mitjançant l'ordinador sense que hi hagi una necessitat del professor. La interacció entre un docent i un alumne és la de iniciar una activitat (el docent), que el nen la realitzi, que el mestre l'avalui i finalment, que el mestre començi una nova activitat. L'ordinador també és capaç de mantenir aquesta interacció amb el nen i per això podem dir que el nen pot aprendre sense l'ajuda del mestre.
Alguns exemples d'aquests programes són "L'entrenat per llegir" on hi han activitats de comprensió lectora, o de memòria o activitats més concretes, on l'alumne realitza l'activitat i l'ordinador corregeix la tasca.
Aquesta metàfora la podem relacionar amb l'exercici que varem fer a l'aula de "l'utillatge químic" ja que l'ordinador t'està proporcionant una informació que has d'aprendre i a més, després, et fa una sèrie d'exercicis per tal que tu evaluïs la teva tasca igual que fa un mestre.
Tot i això, jo vaig relacionar l'exercici del dictat en aquesta metàfora ja que jo ho vaig relacionar amb la tasca del mestre de corregir. Després d'haver fet la última sessió de TIC i parlant-ne amb en Xavi, me'n he adonat que l'important és com ho argumentis; per tant, aquesta metàfora si que es pot relacionar amb la del utillatge químic però també amb l'activitat del dictat.
Metàfora de l'ordinador com alumne
Aquesta metàfora explica el fet que l'alumne actua com a mestre en relació a l'ordinador. Papert crea el concepte de "micromon" on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Tot i això, s'ha de parlar d'una descoberta guiada ja que cap dels dos extrems és bo; ni que el professor expliqui tot el que s'ha de fer i com fer-ho ni que el nen ho hagi de descobrir i aprendre-ho tot sol.
En aquest sentit, s'ha treballat molt amb el concepte de LOGO, amb el llenguatge LOGO. Aquest és un llenguatge està basat en una pedagogia de la reconstrucció i del descobriment. Aquest llenguatge LOGO té algunes característiques concretes com:
- Parteix del coneixament natural del nen
- Respecta els itineraris i ritme d'aprenentatge de cada nen
- És un aprenentatge constructiu i interactiu
- Dona un significat nou a l'error
- Facilita la reflexió del nen d'aquell aprenentatge
- Facilita l'intercanvi d'idees i la discussió
L'exemple més clar, i que ja varem treballar a classe, és el de la Tortuga que és una de les facetes de LOGO més conegudes.
Aquest programa permet que l'alumne dongui unes ordres específiques a una tortuga en aquest cas. Si les ordres estan mal donades, la tortuga no avançarà. Per tant, els alumnes estan agafant el rol de mestres i l'ordinador el rol d'alumnes.
Metàfora de l'ordinador com a simulador
En aquests cas, com a simuladors, ens referim als sistemes tutorials ja que permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Haig de dir, que en el primer moment que he llegit al blog la metàfora de l'ordinador com a alumne he pensat que seria el joc de l'estrella degut a aquesta semblança entre metàfores. De totes maneres, ara ja he entès la metàfora.
Per tant, l'exemple de la metàfora de l'ordinador com a simulador, ara si que és el el joc de l'estrella que varem fer a classe. En aquest joc, l'alumne manipula els diferents objectes (en aquest cas dibuixant) perquè la pilota arribi a l'estrella. En aquest joc, per tant, podem donar indicacions però no podem modificar-les.
Metàfora de l'ordinador com a eina
En aquest cas, la metàfora, ens parla del fet que l'ordinador ens pot donar eines per complementar les nostres experiències i la nostra visió del món. Aquestes eines no fan que substituim la realitat sinó que ens ajuda a comprendre-la millor.
En el blog de GITIC es posa l'exemple dels dissenyadors gràfics; ells ja dibuixen, pinten, esborren, etc en una pantalla, sense utilitzar el pinzell o el llapis que es feia servir abans. Tot i això, no vol dir que ho susbtitueixi sinó que dónen més facilitats a realitzar aquesta tasca.
Aquestes quatre metàfores que expliquen els diferents usos són les següents:
Metàfora de l'ordinador com a tutor
Segons Charles Crook, els nens poden aprendre mitjançant l'ordinador sense que hi hagi una necessitat del professor. La interacció entre un docent i un alumne és la de iniciar una activitat (el docent), que el nen la realitzi, que el mestre l'avalui i finalment, que el mestre començi una nova activitat. L'ordinador també és capaç de mantenir aquesta interacció amb el nen i per això podem dir que el nen pot aprendre sense l'ajuda del mestre.
Alguns exemples d'aquests programes són "L'entrenat per llegir" on hi han activitats de comprensió lectora, o de memòria o activitats més concretes, on l'alumne realitza l'activitat i l'ordinador corregeix la tasca.
Aquesta metàfora la podem relacionar amb l'exercici que varem fer a l'aula de "l'utillatge químic" ja que l'ordinador t'està proporcionant una informació que has d'aprendre i a més, després, et fa una sèrie d'exercicis per tal que tu evaluïs la teva tasca igual que fa un mestre.
Tot i això, jo vaig relacionar l'exercici del dictat en aquesta metàfora ja que jo ho vaig relacionar amb la tasca del mestre de corregir. Després d'haver fet la última sessió de TIC i parlant-ne amb en Xavi, me'n he adonat que l'important és com ho argumentis; per tant, aquesta metàfora si que es pot relacionar amb la del utillatge químic però també amb l'activitat del dictat.
Metàfora de l'ordinador com alumne
Aquesta metàfora explica el fet que l'alumne actua com a mestre en relació a l'ordinador. Papert crea el concepte de "micromon" on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta on l'alumne és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Tot i això, s'ha de parlar d'una descoberta guiada ja que cap dels dos extrems és bo; ni que el professor expliqui tot el que s'ha de fer i com fer-ho ni que el nen ho hagi de descobrir i aprendre-ho tot sol.
En aquest sentit, s'ha treballat molt amb el concepte de LOGO, amb el llenguatge LOGO. Aquest és un llenguatge està basat en una pedagogia de la reconstrucció i del descobriment. Aquest llenguatge LOGO té algunes característiques concretes com:
- Parteix del coneixament natural del nen
- Respecta els itineraris i ritme d'aprenentatge de cada nen
- És un aprenentatge constructiu i interactiu
- Dona un significat nou a l'error
- Facilita la reflexió del nen d'aquell aprenentatge
- Facilita l'intercanvi d'idees i la discussió
L'exemple més clar, i que ja varem treballar a classe, és el de la Tortuga que és una de les facetes de LOGO més conegudes.
Aquest programa permet que l'alumne dongui unes ordres específiques a una tortuga en aquest cas. Si les ordres estan mal donades, la tortuga no avançarà. Per tant, els alumnes estan agafant el rol de mestres i l'ordinador el rol d'alumnes.
Metàfora de l'ordinador com a simulador
En aquests cas, com a simuladors, ens referim als sistemes tutorials ja que permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Haig de dir, que en el primer moment que he llegit al blog la metàfora de l'ordinador com a alumne he pensat que seria el joc de l'estrella degut a aquesta semblança entre metàfores. De totes maneres, ara ja he entès la metàfora.
Per tant, l'exemple de la metàfora de l'ordinador com a simulador, ara si que és el el joc de l'estrella que varem fer a classe. En aquest joc, l'alumne manipula els diferents objectes (en aquest cas dibuixant) perquè la pilota arribi a l'estrella. En aquest joc, per tant, podem donar indicacions però no podem modificar-les.
Metàfora de l'ordinador com a eina
En aquest cas, la metàfora, ens parla del fet que l'ordinador ens pot donar eines per complementar les nostres experiències i la nostra visió del món. Aquestes eines no fan que substituim la realitat sinó que ens ajuda a comprendre-la millor.
En el blog de GITIC es posa l'exemple dels dissenyadors gràfics; ells ja dibuixen, pinten, esborren, etc en una pantalla, sense utilitzar el pinzell o el llapis que es feia servir abans. Tot i això, no vol dir que ho susbtitueixi sinó que dónen més facilitats a realitzar aquesta tasca.
L'exemple que podem relacionar amb aquesta metàfora és el del dictat. Ja que el processador de text, en aquest cas Microsft Word, ens facilita una feina què és la d'escriure un text. Envers d'escriure-ho en un paper amb boli ho fem mitjançant l'ordinador.
Dos exemples propis
- Exercicis d'ortografia catalana per a nens a la xarxa. En aquest cas, aquest exemple, està relacionat amb la metàfora de l'ordinador com a tutor ja que l'ordinador et proposa una sèrie d'exercicis i a més, te les corregeix.
També, el podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina ja que et facilita la tasca d'aprendre la llengua, per tant, és una eina per al teu propi aprenentatge.
Un exemple d'aquests exercicis és també del JClick i aquí deixo l'enllaç: http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm
- Com a exemple de l'ordinador com alumne, proposo el programa Excel del Office que tots podem conèixer. No tinc clar si està bé l'exemple, però crec que si. Nosaltres col·loquem unes coordenades que poden estar multiplicades, dividides, etc i l'ordinador et fa l'operació i et posa el resultat en la casella que has seleccionat. Per tant, l'ordinador està fent la funció de l'alumne de calcular i col·locar-ho correctament.
Evidentment, aquest programa és pot entendre molt millor en la metàfora de l'ordinador com a eina ja que ens facilita una sèrie de tasques alhora de realitzar operacions matemàtiques.
Per acabar, m'agradaria dir que aquesta sessió que varem fer em va agradar molt ja que m'ha fet reflexionar sobre la quantitat de coses que hi ha per fer en els nostres futurs alumnes mitjançant l'ordinador. I sé, que si ara em poso a buscar activitats en trobaré moltíssimes i probablement em quedaria petrificada jeje
dimecres, 2 de desembre del 2009
Sessió 9 - Competències digitals específiques del mestre
En relació amb tot el que hem estat treballant aquests últims dies sobre la web 2.0. i les competències de les TIC i després d'haver llegit l'entrada al blog de l'assignatura, en puc fer un breu resum.
Tot el conjunt de competències (que hauriem d'assolir al llarg de la nostra carrera com a estudiants) relacionades amb el coneixement i l'ús de la tecnologia s'anomena competència digital, i tot el procés d'adquisició d'aquests conceptes s'anomena alfabetització digital.
Tot aquest aprenentatge ajudarà al alumne a poder relacionar-se amb els seus companys i el mestre de manera molt més senzilla i sobretot ràpida. A més a més, en la seva futura tasca, les TIC, també facilitaran la seva feina.
Per la part que ens toca a nosaltres, és a dir, la Docència. Aquestes noves tecnologies ens faciliten la tasca alhora d'explicar als nostres alumnes el currículum que han de seguir. Evidentment, perquè aquests professors aprenguin i mantinguin el coneixement de les TIC hauran d'estar constantment en formació ja que la tecnologia és canviant.
Les competències bàsiques que un docent a de tenir, i segons els documents de la UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents) i el National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (ISTE) són les següents:
- Nocions bàsiques de la tecnologia: Els educadors han de conèixer el maquinari que es fa servir i també alguns programes com el navegador i programes de presentació i gestió de la informació.
- Aprofundiment de coneixements: Els educadors han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
- Creació de coneixaments: Els educadors han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.
Segons aquesta informació i pensant en la meva futura tasca com a docent, crec que, particularment, em queda un llarg camí, simplement, per aprendre totes les competències bàsiques. Per aprofundir en aquestes competències necessitaré molts anys de formació i d'interès per allò que faig ja que, com he dit abans, els docents hem d'estar en constant formació perquè la tecnologia va canviant dia a dia.
Per tant, només puc dir que... anem per feina!!
dimarts, 1 de desembre del 2009
Cibernàrium
El passat 16 de novembre vam poder asisstir a una conferència relacionada amb les noves tecnologies al Cibernàrium situat a Nou Barris.
Per començar, em van semblar molt interessants les propostes de cursos que fan per a totes les persones que volen aprendre cada vegada més de les noves tecnologies. Aquests cursos anàven des del més bàsic en què s'explica el funcionament del ordinador i t'ensenyen a utilitzar el ratolí i a iniciar el PC, passant per cursos on t'ensenyen el funcionament del Microsoft Office, d'altres en què t'ensenyen a crear blogs i d'altres que t'ensenyen, fins i tot, a crear pàgines web. Vam conèixer l'existència d'aquests cursos gràcies als tríptics que ens varen donar on es reflectien molt bé aquestes activitats i què es feia en elles.
En segon lloc, els ponents ens varen explicar la diferència entre la web 1.0 i la web 2.0., que com ja he explicat en una altra entrada del blog, consitueix principalment en crear o no informació, entre d'altres característiques.
Tot i així, com ja vaig dir, em va agradar molt més la conferència de l'Anna Pérez que no pas la del Cibernàrium ja que, particularment, la vaig entendre molt millor.
Seguidament ens varen fer una enquesta perquè nosaltres ens adonessim de la quantitat d'eines que hi ha a internet i que no utilitzem, és a dir, que estem a anys llum de captar i retenir tota la informació que hi ha a la xarxa.
Més tard, ens varen explicar una sèrie de programes que eren útils per aplicar en el món de l'educació.
Per acabar aquesta entrada, dir que el tema és molt interessant però que per aprofundir-hi es necessiten moltes hores de treball i un gran interès per això.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Debat - Aula inclusiva SI o NO
El passat dijous dia 26 de novembre a mi i al meu grup ens va tocar fer el debat de l’assignatura de COED. Com tots sabem, un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l’altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió. Nosaltres vam triar l’aula inclusiva com a tema de debat ja que varem pensar que era molt actual i útil per fer, ja que es tenen moltes idees diferents sobre el tema.
Ens vam preparar el debat fent una bona presentació i conclusió i treballant bé els arguments a favor i en contra. En un primer moment vam treballar els dos grups per separat i després ens vam trobar un dia totes juntes per acabar de millorar-lo.
En el debat, per una banda, vam exposar idees a favor com que la "normalitat" està al carrer, ens trobem tot tipus de persones, i per tant, a l’escola també ha de ser així. També vam parlar de que els recursos s’han de col•locar on és l’alumne i no l’alumne on són els recursos.
I per altra banda, elles van argumentar que el nivell de l’aula baixava molt si es feia una aula inclusiva i també que els docents havien d’estar molt preparats i que actualment era impossible.
Crec que l’exposició del debat no ens va anar tant malament com ens pensàvem. Estàvem molt nervioses però crec que vam aconseguir transmetre allò que volíem. Vam fer moltes errades; com per exemple, llegir massa del paper, no mirar a les companyes contràries ni al públic, potser no vocalitzar bé, etc. Personalment, a mi em va sortir millor l’exposició oral a la classe que quan estàvem assajant ja que vaig mirar molt més el públic, o vaig llegir massa i vaig remarcar prou bé les idees.
Finalment, només dir que aquesta activitat em va semblar molt original ja que sempre he tractat els debats de forma teòrica i mai n’havia fet cap; i això que m’agraden molt i sempre que puc en miro a la televisió.
Espero que tots els debats que queden és facin igual o millor i que a tothom els hi surti perfecte!!
Ens vam preparar el debat fent una bona presentació i conclusió i treballant bé els arguments a favor i en contra. En un primer moment vam treballar els dos grups per separat i després ens vam trobar un dia totes juntes per acabar de millorar-lo.
En el debat, per una banda, vam exposar idees a favor com que la "normalitat" està al carrer, ens trobem tot tipus de persones, i per tant, a l’escola també ha de ser així. També vam parlar de que els recursos s’han de col•locar on és l’alumne i no l’alumne on són els recursos.
I per altra banda, elles van argumentar que el nivell de l’aula baixava molt si es feia una aula inclusiva i també que els docents havien d’estar molt preparats i que actualment era impossible.
Crec que l’exposició del debat no ens va anar tant malament com ens pensàvem. Estàvem molt nervioses però crec que vam aconseguir transmetre allò que volíem. Vam fer moltes errades; com per exemple, llegir massa del paper, no mirar a les companyes contràries ni al públic, potser no vocalitzar bé, etc. Personalment, a mi em va sortir millor l’exposició oral a la classe que quan estàvem assajant ja que vaig mirar molt més el públic, o vaig llegir massa i vaig remarcar prou bé les idees.
Finalment, només dir que aquesta activitat em va semblar molt original ja que sempre he tractat els debats de forma teòrica i mai n’havia fet cap; i això que m’agraden molt i sempre que puc en miro a la televisió.
Espero que tots els debats que queden és facin igual o millor i que a tothom els hi surti perfecte!!
dilluns, 23 de novembre del 2009
Blocs i educació
Després de passar una tarda fent algunes coses del treball de la blogosfera i sobretot després de veure la conferència de l'Anna Perez sobre "l'ús dels blocs a l'escola" penjat al blog de GITIC al blink, m'atreveixo a fer una petita intervenció on resumeixo el que més m'ha interessat.
Per començar, i per entendre bé el que és la blogosfera i la web 2.0, m'ha servit molt l'explicació que fa l'Anna d'aquesta. Diem que antigament utilitzavem la web 1.0 que era aquella on nosaltres trobavem informació a internet (normalment text, no multimèdia)que l'havia penjada la persona creadora d'aquella pàgina per exemple. En canvi, avui dia, treballem amb la web 2.0 que són totes aquelles eines que utilitzem actualment perquè tots poguem crear contingut a la xarxa, i no com abans que només el creaven 3 o 4. És per això que hem de saber que crear informació implica que una altre persona la llegeixi i interactuï sobre ella, és a dir, el concepte de crear i compartir.
Un segon tema que m'ha semblat molt interessant es quan l'Anna ha parlat dels tres factors de l'escola: l'alumnat, els mestres i l'escola com a estructura. Aquests tres factors han estat creats en èpoques diferents i per tant hem de reduïr aquestes dierències.
L'escola com a estructura és del S.XIX. Els mestres, són del S.XX perquè han nascut al S.XX. I l'alumnat és del S.XXI. Per tant, son unes grans diferències i hem de posar mitjants i recursos perquè aquestes diferències es facin mínimes. Com? Doncs primer, tenint uns principis clars:
- L'internet d'avui en dia no és com el de fa 10 anys i a més a més, ara és multimèdia.
- Abans només erem espectadors, en canvi, ara, sóm creadors d'informació
- L'internet com l'entenem avui crea participació, hi ha un diàleg, i també ens permet treballar en grup.
També hem de preveure que els nens, actualment, parlen amb un llenguatge on la tecnologia és molt present. En aquest sentit, l'escola no ha de prohibir aquest llenguatge (com s'està fent actualment) sinó que l'hem de treballar i fomentar.
Per acabar, dir que l'ús dels blogs a l'educació és una eina molt útil perquè els nens estiguin molt més motivats alhora de fer una tasca ja que la feina que facin la veurà molta més gent, tots els companys de classe i fins i tot de l'escola i no pas només la mestre que ho corregeix. A més a més, els blogs permeten fer un treball col·laboratiu amb tots els membres de la classe.
Finalment, dir que la conferència de l'Anna Perez l'he trobat molt interessant i està explicada molt correctament. En relació a la conferència que varem anar a veure el cinefòrum, puc dir que aquesta m'ha agradat molt més i l'he trobada més útil ja que m'ha fet reflexionar sobre el tema i crec que això és l'important.
Per començar, i per entendre bé el que és la blogosfera i la web 2.0, m'ha servit molt l'explicació que fa l'Anna d'aquesta. Diem que antigament utilitzavem la web 1.0 que era aquella on nosaltres trobavem informació a internet (normalment text, no multimèdia)que l'havia penjada la persona creadora d'aquella pàgina per exemple. En canvi, avui dia, treballem amb la web 2.0 que són totes aquelles eines que utilitzem actualment perquè tots poguem crear contingut a la xarxa, i no com abans que només el creaven 3 o 4. És per això que hem de saber que crear informació implica que una altre persona la llegeixi i interactuï sobre ella, és a dir, el concepte de crear i compartir.
Un segon tema que m'ha semblat molt interessant es quan l'Anna ha parlat dels tres factors de l'escola: l'alumnat, els mestres i l'escola com a estructura. Aquests tres factors han estat creats en èpoques diferents i per tant hem de reduïr aquestes dierències.
L'escola com a estructura és del S.XIX. Els mestres, són del S.XX perquè han nascut al S.XX. I l'alumnat és del S.XXI. Per tant, son unes grans diferències i hem de posar mitjants i recursos perquè aquestes diferències es facin mínimes. Com? Doncs primer, tenint uns principis clars:
- L'internet d'avui en dia no és com el de fa 10 anys i a més a més, ara és multimèdia.
- Abans només erem espectadors, en canvi, ara, sóm creadors d'informació
- L'internet com l'entenem avui crea participació, hi ha un diàleg, i també ens permet treballar en grup.
També hem de preveure que els nens, actualment, parlen amb un llenguatge on la tecnologia és molt present. En aquest sentit, l'escola no ha de prohibir aquest llenguatge (com s'està fent actualment) sinó que l'hem de treballar i fomentar.
Per acabar, dir que l'ús dels blogs a l'educació és una eina molt útil perquè els nens estiguin molt més motivats alhora de fer una tasca ja que la feina que facin la veurà molta més gent, tots els companys de classe i fins i tot de l'escola i no pas només la mestre que ho corregeix. A més a més, els blogs permeten fer un treball col·laboratiu amb tots els membres de la classe.
Finalment, dir que la conferència de l'Anna Perez l'he trobat molt interessant i està explicada molt correctament. En relació a la conferència que varem anar a veure el cinefòrum, puc dir que aquesta m'ha agradat molt més i l'he trobada més útil ja que m'ha fet reflexionar sobre el tema i crec que això és l'important.
divendres, 13 de novembre del 2009
Com parlar bé en públic
El llibre de Com parlar bé en públic de JOANA RUBIO i FRANCESC PUIGPELAT és un llibre molt útil alhora de realitzar el guió d'una presentació i portar-la a terme davant d'un auditori.
El primer moment que vaig veure el llibre vaig pensar que seria molt pesat però mica en mica que l'anava llegint vaig poder observar que estava redactat de tal manera que era molt entenedor, molt organitzat i a més a més no es feia farragós.
Vaig anar fent un resum mentre llegia ja que em va bé per mi; però alhora de extreure les idees claus només en vaig posar unes poques i a més a més, només fan referència a l'apartat de l'expressió oral i no pas en tot allò que es necessita per realitzar el guió i la presentació.
Aquí deixo les idees claus que crec que em poden servir a mi alhora de fer una presentació:
•Acceptar que s’està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control desdramatitzar el discurs, treure-li importància.
•Per parlar bé en públic cal ser natural. Parlar com es faria amb un grup d’amics
•Cal memoritzar les idees, no les paraules.
•L’instrument bàsic de l’orador per establir el feedback és la mirada
•Cal parlar amb un bon volum de veu, cal considerar les variacions de volum entre unes paraules o frases i unes altres.
•No es convenient entretenir-se o ser lent, però tampoc s’ha d’anar ràpid fins al punt de ser confús.
•Una pronúncia deficient dels fonemes té com a conseqüència immediata la pèrdua de claredat del missatge.
•No es pot aconseguir una entonació adient si no es coneix el que es vol transmetre.
•Un dels principals errors del orador és la monotonia en el to.
•S’han de remarcar les paraules clau o grup de paraules més important.
•S’han de fer servir pauses, marcar-les i respectar-les al llarg de tot el discurs
•Cal construir frases curtes
•La capacitat de suportar el silenci és un símptoma de fortalesa de l’orador, no pas de debilitat
•La gent entén millor una idea si s’exposa mitjançant una imatge o un exemple concret
•L’humor és excepcionalment important per establir contacte amb el públic
•Les figures retòriques s’han d’utilitzar amb naturalitat i amb mesura
•El somriure desperta simpatia i confiança
•La posició ideal és la postura d’equilibri, és a dir, la més senzilla, còmode i natural
•La postura del cos dona informació al públic de la seva energia, de la seva convicció i de la seva sinceritat
•Si l’orador no s’entusiasma, el públic tampoc ho farà.
•Quan una persona no mira als ulls de l’interlocutor, no inspira confiança
•Si l’orador estableix contacte amb el públic, podrà observar-ne la reacció
•Qualsevol persona pot modificar la seva conducta mitjançant un acte de voluntat
•Els mitjans audiovisuals són un suport i només un suport
•El PowerPoint ha de ser llegit amb un cop d’ull i no li ha de prendre protagonisme a l’orador
Espero que a vosaltres també us serveixin per fer una bona presentació oral!! :)
dilluns, 9 de novembre del 2009
Sessió 7 - Pràctica Audiovisual
Bon diaaa!! :D
Després de molts dies de feina amb el vídeo de GITIC... per fi el tenim acabat i ja l'hem penjat al youtube!!! :D
Dir que el vam gravar fa ja molt de temps, des de la primera setamana que ens va posar la feina i el vam gravar a Calella ja que vam quedar totes una cap de setmana per fer aquest treball i altres d'en Marià.
L'altre dia vam anar a l'aula d'audiovisuals i vam passar una molt bona estona!! jaja Sobretot amb la tonteria que portavem i en Miki ehhh... jajajaja q boo!!
I bé, ahir diumenge vàrem tornar a quedar totes a casa la Marta per fer més treballs d'en Marià i perquè vam afegir alguna escena a aquest vídeo de GITIC.
En el vídeo només surten l'Eva i la Marina com a actrius però les altres també em participat... hem sigut guionistes, càmares... etc jaja! :D
També dir que hem posat tota mena de plans, el general, el mitjà, el cmitjà curt, el primer pla, etc i que ho tenim ben especificat al guió.
Aquí us deixo el nostre vídeo... espero que passeu una bona estona i que rigueu molt!! Nosaltres ens ho hem passat molt bé gravant-lo!!! :D
I araaa... a fer més feina!! Que estem ofegats... pff!! No tenim tant de temps per fer tots els treballs... ufff!!
Després de molts dies de feina amb el vídeo de GITIC... per fi el tenim acabat i ja l'hem penjat al youtube!!! :D
Dir que el vam gravar fa ja molt de temps, des de la primera setamana que ens va posar la feina i el vam gravar a Calella ja que vam quedar totes una cap de setmana per fer aquest treball i altres d'en Marià.
L'altre dia vam anar a l'aula d'audiovisuals i vam passar una molt bona estona!! jaja Sobretot amb la tonteria que portavem i en Miki ehhh... jajajaja q boo!!
I bé, ahir diumenge vàrem tornar a quedar totes a casa la Marta per fer més treballs d'en Marià i perquè vam afegir alguna escena a aquest vídeo de GITIC.
En el vídeo només surten l'Eva i la Marina com a actrius però les altres també em participat... hem sigut guionistes, càmares... etc jaja! :D
També dir que hem posat tota mena de plans, el general, el mitjà, el cmitjà curt, el primer pla, etc i que ho tenim ben especificat al guió.
Aquí us deixo el nostre vídeo... espero que passeu una bona estona i que rigueu molt!! Nosaltres ens ho hem passat molt bé gravant-lo!!! :D
I araaa... a fer més feina!! Que estem ofegats... pff!! No tenim tant de temps per fer tots els treballs... ufff!!
divendres, 6 de novembre del 2009
Sessió 8 - Programes
L'altre dia a GITIC vam fer una classe totalment diferent a la de sempre. Aquell dia ens vàrem haver de posar en parelles i en Xavi va dividir una sèrie de programes en aquestes parelles.
Cada parella havia d'investigar el programa que li havia donat. Què era? Quina utilitat tenia? Com es feia servir? Era gratuït o no? etc...
Jo anava de parella amb la Olga i ens va tocar el programa de Google llibres. Ens va agradar aquest programa ja que les dues som unes aficionades a la lectura.
Vam estar investigant i vam trobar una sèrie de característiques:
- Era gratuït
- Podiem trobar diferents llibres tal com novel·les, llibres infantils o bé llibres especialitzats.
- Aquests lliibres, si estaven complerts, els podiem llegir on-line (no es podia ni imprimir ni copiar)
- També teniem la opció de comprar-los.
- Podiem fer comentaris dels llibres i veure els comentaris d'altres persones.
- I finalment, ens podiem anar fent la nostra biblioteca a mida que anessim guardant diferents llibres.
El programa no està del tot malament, però seria molt millor si els llibres estiguessin complerts i els puguessim llegir on-line.
Seguidament vam haver d'exposar totes les nostres troballes davant la classe i nosaltres vàrem fer un power-point per poder explicar-ho i vam posar l'exemple d'un llibre d'una assignatura nostre, "Escuela y territorio".
En general, hi va haver programes que em van agradar molt ja que són molt útils. Alguns segurament els faré servir, i d'altres, com el del cos humà seria una bona opció per a una escola en un futur :)
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Qui ets tu? - Comoditat o incomoditat
Avui per fi, ja que tinc una mica de temps, penjaré la meva fotografia de l’activitat de COED de “Qui ets tu?”. Primer de tot dir que no vaig anar a classe aquell dia ja que hem trobava una mica malament i és per això que aquesta fotografia no us sonarà.
La persona que descric és una persona que, igual que els altres, vaig conèixer a la universitat tot i que la podria haver conegut en un altre context i després ja veureu el perquè.
Ella es una persona molt tímida de bon començament, però com la majoria, en ambients de confiança ens deixem anar. La veig com una persona molt segura de si mateixa i molt perfeccionista. Probablement, el fet que la vegi molt segura de si mateixa també em fa veure-la molt forta, si més no, “per fora”, a primera impressió. També la veig com una persona molt intel•ligent i alhora com una persona que es deixa guiar per les emocions, poc racional en aquest sentit.
En la fotografia podeu observar un horari de trens de la línia blava i unes lentilles diàries.
El fet que hi hagi un horari de tren és, en primer lloc, perquè la vaig conèixer principalment aquí, al tren, i sempre compartim viatge ja que les dues som de Calella (per això la podia haver conegut en un altre context). I en segon lloc, i amb relació amb les lentilles, perquè ella sempre es posa les lentilles al tren o als ferrocarrils quan anem cap a la universitat. Per ella, les lentilles, són còmodes pel fet que pot veure millor però alhora li són molt incòmodes de portar (d’aquí ve el títol) i per tant, quan menys temps millor!
La composició que he fet de la fotografia, és a dir, això de tallar-ho en “tires” i després enganxar-les és perquè, com he dit abans, realment la conec “molt poc” i aquestes “tires” signifiquen un tros de cada part que puc conèixer d’ella.
Per acabar, i per què pogueu conèixer-la persona descrita, us la descriuré una mica físicament. Ella és una noia baixeta i molt prima. És molt morena i els seus ulls són marrons. Té la cara molt petita i més aviat rodona. Sempre porta el cabell arrissat però algún dia també la podem veure amb el cabell estirat.
Finalment, dir que espero que no em mati per aquesta descripció... perquè com ja he dit ens coneixem de fa molt poquet i probablement m’hagi equivocat en moltes coses i que la persona descrita és...........LA MARINA!!!!
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Sessió 5 - Pràctica 2. Concepte d'hipertext.
Fa un temps ja vaig fer el comentari de text de l'article de "Internet cambia la forma de leer...¿y de pensar?" o sigui que està en una de les primeres entrades que vaig fer al blog.
Seguidament he llegit els articles "Hipertexto. Qué és y cómo utilizarlo para escribir en medios electrónicos" i "Actualitat literària sobre hipertext a lletra" on he pogut conèixer el concepte de "hipertext":
"Hipertexto es la presentación de información como una Red de nodos enlazados a través de los cuales los lectores pueden navegar libremente en forma no lineal. Permite la coexistencia de varios autores, desliga las funciones de autor y lector, permite la ampliación de la información en forma casi ilimitada y crea múltiples rutas de lectura"
I algunes característiques del hipertext:
- No es lineal
- Es eminentemente interactivo.
- Permite al usuario leer, co-escribir y comprender información más efectivamente.
- Permite seleccionar los temas de interés.
Després parla de la literatura hipertextual i que funciona com a base d'una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconexió de fragments.
I per acabar dir que el concepte de hipertext és molt important i molt útil ja que podem llegir el què realment interessa i podem trobar moltes fonts d'informació anant d'un link a un altre. Tot i aixì, i fent referència a l'altre article, no hem de deixar de llegir llibres i per tant, de llegir linealment.
Seguidament he llegit els articles "Hipertexto. Qué és y cómo utilizarlo para escribir en medios electrónicos" i "Actualitat literària sobre hipertext a lletra" on he pogut conèixer el concepte de "hipertext":
"Hipertexto es la presentación de información como una Red de nodos enlazados a través de los cuales los lectores pueden navegar libremente en forma no lineal. Permite la coexistencia de varios autores, desliga las funciones de autor y lector, permite la ampliación de la información en forma casi ilimitada y crea múltiples rutas de lectura"
I algunes característiques del hipertext:
- No es lineal
- Es eminentemente interactivo.
- Permite al usuario leer, co-escribir y comprender información más efectivamente.
- Permite seleccionar los temas de interés.
Després parla de la literatura hipertextual i que funciona com a base d'una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconexió de fragments.
I per acabar dir que el concepte de hipertext és molt important i molt útil ja que podem llegir el què realment interessa i podem trobar moltes fonts d'informació anant d'un link a un altre. Tot i aixì, i fent referència a l'altre article, no hem de deixar de llegir llibres i per tant, de llegir linealment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)