Qui ets tu? - Comoditat o incomoditat

Avui per fi, ja que tinc una mica de temps, penjaré la meva fotografia de l’activitat de COED de “Qui ets tu?”. Primer de tot dir que no vaig anar a classe aquell dia ja que hem trobava una mica malament i és per això que aquesta fotografia no us sonarà.

La persona que descric és una persona que, igual que els altres, vaig conèixer a la universitat tot i que la podria haver conegut en un altre context i després ja veureu el perquè.
Ella es una persona molt tímida de bon començament, però com la majoria, en ambients de confiança ens deixem anar. La veig com una persona molt segura de si mateixa i molt perfeccionista. Probablement, el fet que la vegi molt segura de si mateixa també em fa veure-la molt forta, si més no, “per fora”, a primera impressió. També la veig com una persona molt intel•ligent i alhora com una persona que es deixa guiar per les emocions, poc racional en aquest sentit.

En la fotografia podeu observar un horari de trens de la línia blava i unes lentilles diàries.
El fet que hi hagi un horari de tren és, en primer lloc, perquè la vaig conèixer principalment aquí, al tren, i sempre compartim viatge ja que les dues som de Calella (per això la podia haver conegut en un altre context). I en segon lloc, i amb relació amb les lentilles, perquè ella sempre es posa les lentilles al tren o als ferrocarrils quan anem cap a la universitat. Per ella, les lentilles, són còmodes pel fet que pot veure millor però alhora li són molt incòmodes de portar (d’aquí ve el títol) i per tant, quan menys temps millor!

La composició que he fet de la fotografia, és a dir, això de tallar-ho en “tires” i després enganxar-les és perquè, com he dit abans, realment la conec “molt poc” i aquestes “tires” signifiquen un tros de cada part que puc conèixer d’ella.

Per acabar, i per què pogueu conèixer-la persona descrita, us la descriuré una mica físicament. Ella és una noia baixeta i molt prima. És molt morena i els seus ulls són marrons. Té la cara molt petita i més aviat rodona. Sempre porta el cabell arrissat però algún dia també la podem veure amb el cabell estirat.
Finalment, dir que espero que no em mati per aquesta descripció... perquè com ja he dit ens coneixem de fa molt poquet i probablement m’hagi equivocat en moltes coses i que la persona descrita és...........LA MARINA!!!!

Sessió 5 - Pràctica 2. Concepte d'hipertext.

Fa un temps ja vaig fer el comentari de text de l'article de "Internet cambia la forma de leer...¿y de pensar?" o sigui que està en una de les primeres entrades que vaig fer al blog.

Seguidament he llegit els articles "Hipertexto. Qué és y cómo utilizarlo para escribir en medios electrónicos" i "Actualitat literària sobre hipertext a lletra" on he pogut conèixer el concepte de "hipertext":

"Hipertexto es la presentación de información como una Red de nodos enlazados a través de los cuales los lectores pueden navegar libremente en forma no lineal. Permite la coexistencia de varios autores, desliga las funciones de autor y lector, permite la ampliación de la información en forma casi ilimitada y crea múltiples rutas de lectura"

I algunes característiques del hipertext:
- No es lineal
- Es eminentemente interactivo.
- Permite al usuario leer, co-escribir y comprender información más efectivamente.
- Permite seleccionar los temas de interés.

Després parla de la literatura hipertextual i que funciona com a base d'una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconexió de fragments.



I per acabar dir que el concepte de hipertext és molt important i molt útil ja que podem llegir el què realment interessa i podem trobar moltes fonts d'informació anant d'un link a un altre. Tot i aixì, i fent referència a l'altre article, no hem de deixar de llegir llibres i per tant, de llegir linealment.

Sessió 6 - Educació mediàtica

A la última classe de GITIC i a l'última de COED vam estar parlant sobre l'educació mediàtica, sobre l'educació que, inconscient o inconscientment, els mitjans de comunicació ens donen.
Amb en Xavier vam parlar dels conceptes bàsics que defineixen els mitjans de comunicació i del fet que la televisió (principalment) no només entreté i informa sinó que també educa ja que influeix en la socialització, transmet valors, proposa models, etc.
Seguidament vam analitzar dos anuncis de televisió: El primer era de Coca-cola de fa uns quants anys i ens vam adonar que el que a simple vista podem veure d'un anunci no és el que realment ens volen transmetre. Després, vam veure un altre anunci d'un iogurt de fa temps on també podiem observar com ens proposaven un model de persona molt subtilment.

Amb l'Imma, ahir, vam veure un reportatge d'un professional en les noves tencologies, Orozco, que parlava sobre com aquestes teconologies influeixen en l'educació. Ens parlava que els responsables (evidentment n'hi ha altres) que havien d'interferir en el què es mostra als nens de les noves tecnologies són la familia i l'escola. Ens hem de preocupar del que miren els nostres fills o alumnes a la televisió i aocnsellar-los.
També ens parlava que el propis mitjans de comunicació, encara que diguin que ells només entretenen, no es poden treure de sobre la responsabilitat d'educar ja que vulguin o no, invevitablement, eduquen.
També parlava sobre que hem de proporcionar més mitjans audiovisuals a les aules però sempre acompanyats d'una informació pedagògica i una alfabetització teconològica. Se'ls hi ha d'ensenyar als nens a fer-ne un ús responsable.


Finalment, dir que després de la sessió d'en Xavi jo volia penjar un anunci al blog però ahir la Imma ja el va ficar a classe jeje. Jo també volia ficar el del monstre del "Oh brother". Tot i així, el penjaré perquè ja me'l havia descarregat i perquè així en faig un anàlisis.




1. Lectura de la informació explícita
A l'anunci es pot observar una família formada per el pare, la mare i dos nens (un nen i una nena). Aquests adopten o compren un monstre com a mascota (triat per la nena) i el porten a casa. Seguidament es veuen diferents situacions amb el monstre, jugant a fora el pati, passejant pel carrer, jugant al "fet i amagar", etc.
Al llarg de l'anunci, el monstre es va fent cada vegada més gran fins que arriba un punt en què la família l'ha de deixar a casa perquè no entra al cotxe ni passa per les portes.
El desenllaç serà quan arriba el cotxe Seat Altea XL i llavors el monstre si que entra dins el cotxe perquè el cotxe és molt gran.

2. Anàlisis d'aspectes formals
a)Decorats: Els decorats són una casa molt acollidora per a una familia molt normal. També un parc o un jardí on els nens poden jugar i el carrer d'una ciutat corrent.
b) Tots els enquadraments són totalment horitzontals i hi ha tot tipus de plans. Des de un pla general on es pot veure la família al complet, fins a un pla mig quan es fan abraçades o fins i tot plans detall com per exemple la cara rient del monstre al principi o les cares tristes del pare, la mare i la nena quan abandonen el monstre.
c)Música: La música s'inicia des del moment en que han de deixar el monstre tancat a casa, és a dir, des del moment en que troben a faltar el monstre. I la canço parla sobre el fet que volen estar amb ell, que no volen deixar-lo sol.
I el ritme de la canço es va accelerant més fins que troben la solució, el cotxe.

3. Anàlisis dels personatges i models que ens transmeten
Aquests publicistes ens han volgut transmetre un tipus de família real molt unida. Uns pares que es preocupen molt per el que volen els nens i pels seus sentiments, si estan tristos o estan contents, és per això que fan tot el possible perquè els seus fills estiguin contents. A més a més, ens transmeten valors com l'amor pels altres, la solidaritat, la nostalgia, etc.

4. Anàlisis del discurs verbal: text, eslogan
El missatge del final de l'anunci és "Porque ya se sabe que passa con los monstruos, crecen, crecen y crecen..." i "La familia al poder".
L'aunci relaciona aquest monstre amb els "monstres" que tenim a casa, és a dir, els nens. És per això que diu que els monstres creixen i creixen, perquè es fan grans i necessitarem un cotxe més gran (segons l'aununci). A més a més, ens posen "La família al poder" on ens transmeten, sobretot, el valor de la família, que és el més important.

5. Altres
A més a més, vull afegir que hi ha una metàfora molt correcte en aquest anunci. L'anunci ens reflecteix que quan hi ha amor es creix (a l'anunci de manera literal, el monstre es fa enorme), és a dir, creixem com a persones, ens sentim estimades. Per contra, i l'anunci també ho fa literal, quan no ens estimen o no ens tenen en consideració ens "fem petits", estem tristos, decepcionats, etc.

6. Opinió personal
Crec que segons l'anàlisis que he fet ja es pot dir quina és la meva opinió, i si, aquest anunci m'ha agradat molt ja que per fi, un anunci ens transmet un tipus de família i uns valors que feia temps que cap anunci ens transmetia.



Finalment, volia remarcar que crec que l'educació s'ha de posar cada vegada més en el món de la publicitat i que s'hi nosaltres no ho fem, ningú ho farà, i això pot anar de mal en pitjor.

Pràctica a classe - Cmap Tools

Avui a classe hem treballat amb un nou programa. Aquest programa serveix per fer mapes conceptuals i és molt útil. Jo ja coneixia aquest programa perquè la meva mare l'ha fet servir algunes vegades.

A classe vam haver de fer un mapa conceptual sobre l'internet i aquí us el deixo :)

Sessió 4 - pràctica 2. Un dia al CosmoCaixa

Avui penjo la següent pràctica del PowerPoint.
En aquest PowerPoint he posat fotografies del CosmoCaixa ja que l'altre dia, unes quantes de la classe, vam anar a fer-hi una visita i ens vam tirar una sèrie de fotos. Aquí he ficat les més gracioses.
Seguidament he ficat altres elements per tal que es poguessin moure pel powerPoint. També he afegit sons com el riure del Einstein al principi, o el sorolls dels peixos o el dels aplaudiments al final.

Uploaded on SlideServe by guest3344 | Upload your own presentation


Aquesta pràctica en si no m'ha costat gaire ja que sempre he fet servir el PowerPoint i ja s'havia fer-lo anar; tot i això ha sigut molt entretinguda alhora de fer-la. Finalment l'he penjat gràcies a la publicació en el slideserver.

Espero que us agradi!!! :)

Sessió 4 - Pràctica 1. Programari lliure i privatiu

Avui penjo el power point que he fet sobre el programari lliure i el programari privatiu. Sé que no s'havia de penjar obligatòriament perquè no es corregeix, però igualment l'he volgut penjar.
Per entendre el que era el programari lliure i el provatiu i el codi font, em va servir molt la mini unitat didàctica del edu365 i també el vídeo de Programari lliure del bit@bit perquè ho explica molt clarament.


La presentació l'he fet amb el PowerPoint 2003 perquè el meu ordinador és molt vellet i no tinc el 2007... i per això la plantilla és més simple i tal... m'hagués agradat fer servir el 2007!!
Espero que us agradi o que us serveixi per entendre millor, igual que a mi m'ha servit, aquests dos conceptes.

Programari Privatiu i Lliure

View more presentations from Eva.

Seguidament penjaré el següent powerpoint!!! :D

Les presentacions a l'educació

Actualment, en l'àmbit de l'educació, s'estan utilitzant cada vegada més els recursos teconlògics per transmetre informació als alumnes, com per exemple, les pissares, les transparències, les diapositives, els vídeos; i actualment, el que més s'utilitza és la presentació de diapositives mitjançant el Power Point de l'Office.

Utilitzar aquests elements té avantatges i també té inconvenients tal com diu l'article de "Prepara't un power point per a les teves classes però no l'ensenyis als alumnes" de Jordi Simón:
Avantatges- L'alumne sempre té en pantalla una guía del que s'està dient, dels termes claus o de l'esquema...
- Permet d'incorporar imatges il·lustratives
- Permet crear esquemes de manera que es fa més intel·ligible la matèria.
- Podem inserir tota mena d'elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions...
- L'alumne té més facilitat per pendre apunts

Desvantatges
- Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat
- L'orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.
- Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense
atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.
- Hi pot haver un abús dels elements multimedials.
- Si no hi ha un bon sistema de projecció, l’aula sempre estarà a les fosques amb
el cansament que això provoca als alumnes.
- Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d’animació i transició
en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que,
en el millor dels casos, l’auditori miri els efectes i no escolti el discurs.


Personalment, crec que tota presentació pot ser bona si ens mantenim en equilibri entre aquests avantatges i aquests inconvenients. Per tant, hem de tenir en compte:
- Presentacions amb poca lletra, més esquemàtic.
- Presentacions amb animacions perquè sigui més atractiu, però no abusar-ne.
- L'orador ha d'intentar no mirar el power point, sinó explicar com si no en tingués. El power point és una ajuda pels receptors, no per l'emisor.

I en podriem dir moltes més... però crec que durant tot el curs ja anirem fent powerpoint's i agafant experiència per tal de, a la llarga, fer unes exposicions perfectes :D

Pràctica sessió 3 (2a part)

L'altre dia vaig penjar la pràctica de les diapositives on explicàvem conceptes treballats a classe.
Crec que m'he deixat varis conceptes que vam treballar aquell mateix dia a classe i per això ara he penjat unes altres diapositives amb més elements treballats a classe.




El proper dia penjaré la Sessió 4 i les dues pràctiques corresponents :)

La descripció

El passat dimarts vam fer classe de petit grup de COED i vam treballar la descripció. Aquesta classe em va agradar molt ja que la varem fer de forma pràctica i no pas agafant apunts sobre la teoria de la descripció.
Per començar, diré que la descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.
En aquesta classe vam veure la descripció representada de moltes maneres. Primer vam escoltar unes cançons on hi ha havia una descripció, "el gripau blau" ens explicava una hisòria d'una granota, "lila" de whiskyn's ens descrivia un tipus de persona, "Nit de Sant Joan" ens descrivia una nit de Sant Joan, etc.

Jo, avui, vull posar una cançó de la Oreja de Van Gogh que m'agrada molt i, a més a més, és molt fàcil d'imaginar el que descriu. En aquest cas, és la història d'una noia que sempre agafa un tren diferent al que hauria d'agafar i és aquest tren on passa l'atemptat del 11M. És una petita història d'amor en aquest tren i una memòria a tota la gent que va perdre la vida aquell dia. Aquí us deixo la canço, però tot i així, qui vulgui, pot veure el videoclip al youtube, que també us deixo el link, ja que és molt macu de veure i emociona molt.




http://www.youtube.com/watch?v=9OwY34g6m7U


Seguidament vam veure la poesia visual a la web de Joan Brossa. He estat mirant la web més detalladament i m'ha agradat la fotografia que us adjunto.



Per mi, el significat d'aquesta imatge és que la cultura, l'estudi, l'alfabetització és la clau de tot, la clau per entrar a entendre-ho tot. Si no tenim aquesta cultura, no tenim la clau.

Després varem llegir dues poesies descriptives molt diferents, la "Gernika" i "Si parlo dels teus ulls". La poesia de Gernika em va agradar molt, tot i ser molt dura. Després, a casa, hem llegit troços de descripció d'unes quantes noveles. La de "el carrer estret" m'ha agradat molt com descrivia a les tres persones,i la de "Els homes que no estimaven a les dones" ja la sabia perquè ja m'havia llegit el llibre però també està bé.
Jo, com a descripció en una novel·la em va agradar molt el llibre de "Saber perder" de David Trueba ja que t'imagines molt clarament els personatges gràcies a la descripció que va fent durant tot el llibre. Si ara mateix hagués de fer la pel·lícula tinc molt clar quins persontatges serien :)

Bé, com ja he dit abans, la sessió d'avui m'ha agradat molt i ara només falta llegir-me la teoria jeje :)

Pràctica 2 (Sessió 3)

Avui penjo la següent pràctica de gestió de la informació i TIC. Aquesta pràctica potser és la que de moment m'ha sigut més senzilla de realitzar ja que fer la presentació en el google documents és molt fàcil i a més a més, com que el prgrama mateix ja et deixa pujar-ho a internet, doncs encara és més senzill.

Tot i així, trobo molt útil aquesta pràctica ja que va molt bé publicar informació al bloc en forma de presentacions. És molt més presentat i molt més atractiu alhora de llegir l'informació que no pas amb un text.

En aquestes diapositives he posat alguns dels conceptes que hem treballat a classe.

Competència comunicativa - L'escolta, la parla, l'escriptura i la lectura

Després de parlar a classe sobre la competència comunicativa (parlar, llegir, escriure i escoltar) i després d'haver llegit els diferents textos sobre el tema, puc dir que cada un d'ells és molt important i imprescindible per a una bona comunicació.
El text que ens va tocar al meu grup és el text de "Escoltar i sentir" on enxplica primer de tot la diferència entre escoltar i sentir; sentir és percebre sorolls com per exemple la bocina d'un cotxe, i en canvi, escoltar és percebre i entendre allò que m'estan dient com per exemple una conversa amb un amic. Seguidament ens parla que l'acció d'escoltar comença per una intuïció i després per un desig d'escoltar.
Després, l'autor, ens deixa ben clar que l'acció d'escoltar no es pot aconseguir sense un esforç del receptor ja que sinó "sentirem" i no escoltarem.
Per altra banda, ens explica que també tenim la capacitat de "fer comèdia" si realment no volem escoltar. Quan no ens interessa un tema podem fer veure que estem escoltant però realment estem sentint.
Evidentment també ens diu que escoltar és part del diàleg ja que sense un emisor i un receptor(escoltar) no hi pot haver-hi diàleg.
Finalment, l'autor ens fa reflexionar sobre que les persones sempre escoltem a les persones que pensen com nosaltres; en canvi, quan coneixem algú que té idees contràries a les nostres ja no l'escoltem. En aquest cas, i en la meva opinió, hem d'escoltar a la gent que pensa com nosaltres i també en la gent que no pensa com nosaltres ja que així podrem valorar més el que nosaltres creiem i alhora podrem ser més crítics. També, i per acabar, ens diu que actualment hi ha una crisi de les transmissions i que el professorat cada vegada se'n adona més. Les persones cada vegada escoltem menys a la resta.


Els altres textos que he llegit també m'han agradat i crec que defineixen molt bé totes les altres accions com el llegir, l'escriure, la comunicació no verbal, etc.
Remarcar una frase que m'ha agradat molt del text d'"aprendre i crèixer" ja que m'hi sento reflectida perquè m'agrada molt llegir: "Llegir, per tant, és disposar-se a vagar per mons desconeguts. Vol gosadia i, a canvi, engendra llibertat. La lectura té un punt de màxima solitud i alhora crea una sensació de complicitat amb situacions i personatges fets de tinta i de paper, que de vegades fins i tot resulten més propers i més comprensibles que molta de la gent que ens envolta".

Lingüística; de Tusón

Avui faig la primera entrada al blog de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital (COED) i començo pujant el comentari de text d'un dels capítols del llibre de Lingüística de J.Tusón.
L'article que hem llegit fa referència al primer apartat de l'assignatura que és el procés comunicatiu, i dintre d'aquest, estem parlant de la definició de llenguatge com a instrument de comunicació i representació mental.
Aquí deixo el meu comentari de text:


Tusón, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (pg.45-50)
3. El lenguaje y las lenguas

En un principi, Tusón, ens intenta explicar que el llenguatge no és només un instrument de comunicació. Això ens ho explica mostrant-nos l’exemple d’altres sistemes que també serveixen per la comunicació com per exemple la famosa “dansa” de les abelles o la trucada del pavo real quan extén les seves plumes.

Seguidament, ell mostra diferents elements perquè poguem compendre la definició de llenguatge. Segons ell, tots aquests elements són els que formen la definició.
Ens explica que la humanitat té com a facultat el llenguatge; que és un mitjà de comunicació que li es propi però també, ens explica que tenim un instrument molt elaborat i complex que ens permet l’expressió verbal d’un número il•limitat de sensacions, situacions, idees, etc.

Fins ara ens ha explicat que el llenguatge no és només un element de comunicació, i ara comença a explicar-nos cada un d’aquests elements.

El primer és el llenguatge i l’organització de l’entorn. Tusón explica que tenim la capacitat de reduïr i organitzar la il•limitada varietat de percepcions. Aquestes les organitzem segons la seva família (el roure i el pi són arbres) o si són petits o són grans, etc.
El segon és el llenguatge i el pensament. Aquí se’ns explica que la implicació dels dos factors (llenguatge i condicions cerebrals) són els que expliquen el desenvolupament humà. I que per tant, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament.
El tercer és el llenguatge i la memòria. En aquest apartat es parla sobre el llenguatge com el soport bàsic de la memòria. I fica l’exemple que la memòria col•lectica d’un poble es conserva principalment per mites, llegendes, històries i tradicions les quals el seu vehicle és la llengua (oral i escrita) d’una comunitat. A més a més, com a exemple individual, ens diu que cadascú té el relat de la seva pròpia vida.
El quart element és el llenguatge i l’autoexpressió. En aquest apartat, Tusón, es vol referir a l’autoexpressió com a el nostre discurs intern personal. Es diu que la llengua és l’acompanyant necessàri i inseparable de la fluïdesa discursiva. En aquest sentit, Tusón ens diu que sembla impossible que es pugui desenvolupar el flux del pensament prescindint totalment d’una llengua que actuï com a suport.
Finalment, el cinquè i últim element és el mitjà més extens. Aquí, Tusón, ens parla sobre que el llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excelència, i perquè? Doncs perquè tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge mentre que hi han altres expressions lingüístiques que no poden fer-ho com per exemple una formula de física que tingui l’expressió de temps. Aquest expessió de temps (t) pot tenir molts significats diferents.

Al final de capítol, Tusón uneix tots aquests elements i ens dóna una definició general de llenguatge: “És un medio instrumento de comunicación y és el más extenso de todos los que poseemos. También és el factor básico que nos constituye como seres humanos porque hace posibles el discurso abstracto y el habla desplazada”.


Per acabar dir que Tusón defineix molt bé el que és el llenguatge i estructura el text d'una manera molt correcte i per tant, fa que sigui molt més comprensible alhora de llegir-lo.

Pràctica 3 (Sessió 2)

">

Fragment
- Això no és una rata - va dir de sobte black.
- Què vols dir? I es clar que és una rata!
- No, no ho és. És un bruixot - va dir en Llopin


Avui, per fi, he pogut penjar la meva pràctica de so al blog després de estar diversos dies barallant-me amb els programes.

Primer de tot vaig grabar un diàleg d'un llibre en el meu mòbil i el vaig passar a l'ordinador. Seguidament, en el programa Audacity, vaig canviar el to i la velocitat de diferents fragments del diàleg per fer una veu més greu i després una veu més aguda. Vaig guardar aquest archiu amb format wav ja que així després ho podia canviar a mp3.
Seguidament, amb un conversor, vaig canviar l'archiu wav a un archiu mp3.

Ara ja el tenia, i tocava penjar-lo al blog.
Vaig anar a la pàgina web del goear (http//:www.goear.com), em vaig fer un compte nou i vaig pujar la meva "cançó". Seguidament, vaig copiar el codi que em deia aquest per penjar-lo al meu blog i l'he penjat en aquesta entrada.


Bé, dir que aquesta pràctica ha estat bastant complicada ja que primer vaig tenir problemes amb l'audacity perquè no sabia com cambiar el to, després vaig tenir problemes perquè l'audacity em guardava l'archiu amb aup i aquest no es podia canviar a mp3; i finalment, he tingut problemes en com pujar-ho al blog però finalment ho he aconseguit fent moltes proves i també amb l'ajuda del "primo zumosol" jejeje :)

Dir també, que el fragment era una mica més llarg; intervenia una tercera veu. Però al pujar-ho al goear no sé que ha passat que s'ha tallat.
Espero que tots puguem acabar la pràctica i que la penjem al blog :)

El tono en la enseñanza

Després de llegir el llibre de "El tono en la enseñanza. El lenguaje de la pedagogia" puc dir que a mi aquest llibre m'ha fet reflexionar.
Crec que una persona que ja es professor o que es pare, com ve diu l'últim capítol, s'identifica molt amb totes les situacions descrites i pot sentir-se "culpable" pel fet que hi ha tantes coses a fer pels nens.
Per la meva part, jo que encara no sóc professora ni sóc mare, el llibre em fa pensar i imaginar-me com seré jo de professora. Cada vegada que m'he llegit un capítol he pensat "Aixó jo ho faré". Al final del llibre me'n adono que hi ha moltes coses a fer i que és gairabé impossible, per no dir impossible, fer-ho tot. Però suposo que això s'aconsegueix gràcies a la experiència que arribes a tenir, a una voluntat per fer cada dia les coses millor i preguntant-se cada dia "què puc fer per millorar això?".

Els capítols que m'han agradat més han sigut:
- "La experiència de la curiosidad y el asombro del niño": Perquè crec que la qualitat que tenen els nens de la curiositat és una particularitat genial i que després amb els anys es perd. Crec que s'ha d'aprofitar aquesta curiositat i aquestes ganes d'aprendre. Com a pares i professors hem d'escoltar les preguntes que ens fan els nens i respondre-les com millor en sapiguem; no només amb un si o un no.

- "Todo niño necesita que le vean": Aquest capítol m'ha agradat molt l'exemple de la professora que no feia cas dels nens perquè parlava amb altra gent i el contrari, l'altre professora que saludava a cada nen, sense deixar-se cap, i feia esperar a les demés persones. Crec que pels nens aquest fet és molt important i hem de tenir molta cura de fer-ho amb tots els nens, sense excloure a cap.

- "¿Cómo experimentan los niños nuestra presencia?": Crec que en aquest capítol es diferencia el "bon professor" del "mal professor". I aquesta diferència és que no hem "d'explicar" aquella o aquella altra assignatura, sinó que "hem de viure" tot allò que ensenyem als nens. Els bons professors són el que enseñen.

Per últim dir que hi ha una frase que també m'ha agradat molt en l'últim capítol (que per cert, també m'ha agradat molt) i és la de "Una vez se es padre, se es padre para siempre". No podem estar amb els fills o els alumnes només quan ens interessa a nosaltres, hem de ser-hi sempre per ajudar-lo o simplement per estar al seu costat.

Finalment, dir que guardo el llibre en la meva prestatgeria perquè estic convençuda que d'aquí uns anyets tornaré a fer un cop d'ull al llibre i a preguntar-me "què puc fer per canviar això?".