Lingüística; de Tusón

Avui faig la primera entrada al blog de l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital (COED) i començo pujant el comentari de text d'un dels capítols del llibre de Lingüística de J.Tusón.
L'article que hem llegit fa referència al primer apartat de l'assignatura que és el procés comunicatiu, i dintre d'aquest, estem parlant de la definició de llenguatge com a instrument de comunicació i representació mental.
Aquí deixo el meu comentari de text:


Tusón, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (pg.45-50)
3. El lenguaje y las lenguas

En un principi, Tusón, ens intenta explicar que el llenguatge no és només un instrument de comunicació. Això ens ho explica mostrant-nos l’exemple d’altres sistemes que també serveixen per la comunicació com per exemple la famosa “dansa” de les abelles o la trucada del pavo real quan extén les seves plumes.

Seguidament, ell mostra diferents elements perquè poguem compendre la definició de llenguatge. Segons ell, tots aquests elements són els que formen la definició.
Ens explica que la humanitat té com a facultat el llenguatge; que és un mitjà de comunicació que li es propi però també, ens explica que tenim un instrument molt elaborat i complex que ens permet l’expressió verbal d’un número il•limitat de sensacions, situacions, idees, etc.

Fins ara ens ha explicat que el llenguatge no és només un element de comunicació, i ara comença a explicar-nos cada un d’aquests elements.

El primer és el llenguatge i l’organització de l’entorn. Tusón explica que tenim la capacitat de reduïr i organitzar la il•limitada varietat de percepcions. Aquestes les organitzem segons la seva família (el roure i el pi són arbres) o si són petits o són grans, etc.
El segon és el llenguatge i el pensament. Aquí se’ns explica que la implicació dels dos factors (llenguatge i condicions cerebrals) són els que expliquen el desenvolupament humà. I que per tant, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament.
El tercer és el llenguatge i la memòria. En aquest apartat es parla sobre el llenguatge com el soport bàsic de la memòria. I fica l’exemple que la memòria col•lectica d’un poble es conserva principalment per mites, llegendes, històries i tradicions les quals el seu vehicle és la llengua (oral i escrita) d’una comunitat. A més a més, com a exemple individual, ens diu que cadascú té el relat de la seva pròpia vida.
El quart element és el llenguatge i l’autoexpressió. En aquest apartat, Tusón, es vol referir a l’autoexpressió com a el nostre discurs intern personal. Es diu que la llengua és l’acompanyant necessàri i inseparable de la fluïdesa discursiva. En aquest sentit, Tusón ens diu que sembla impossible que es pugui desenvolupar el flux del pensament prescindint totalment d’una llengua que actuï com a suport.
Finalment, el cinquè i últim element és el mitjà més extens. Aquí, Tusón, ens parla sobre que el llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excelència, i perquè? Doncs perquè tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge mentre que hi han altres expressions lingüístiques que no poden fer-ho com per exemple una formula de física que tingui l’expressió de temps. Aquest expessió de temps (t) pot tenir molts significats diferents.

Al final de capítol, Tusón uneix tots aquests elements i ens dóna una definició general de llenguatge: “És un medio instrumento de comunicación y és el más extenso de todos los que poseemos. También és el factor básico que nos constituye como seres humanos porque hace posibles el discurso abstracto y el habla desplazada”.


Per acabar dir que Tusón defineix molt bé el que és el llenguatge i estructura el text d'una manera molt correcte i per tant, fa que sigui molt més comprensible alhora de llegir-lo.