El tono en la enseñanza

Després de llegir el llibre de "El tono en la enseñanza. El lenguaje de la pedagogia" puc dir que a mi aquest llibre m'ha fet reflexionar.
Crec que una persona que ja es professor o que es pare, com ve diu l'últim capítol, s'identifica molt amb totes les situacions descrites i pot sentir-se "culpable" pel fet que hi ha tantes coses a fer pels nens.
Per la meva part, jo que encara no sóc professora ni sóc mare, el llibre em fa pensar i imaginar-me com seré jo de professora. Cada vegada que m'he llegit un capítol he pensat "Aixó jo ho faré". Al final del llibre me'n adono que hi ha moltes coses a fer i que és gairabé impossible, per no dir impossible, fer-ho tot. Però suposo que això s'aconsegueix gràcies a la experiència que arribes a tenir, a una voluntat per fer cada dia les coses millor i preguntant-se cada dia "què puc fer per millorar això?".

Els capítols que m'han agradat més han sigut:
- "La experiència de la curiosidad y el asombro del niño": Perquè crec que la qualitat que tenen els nens de la curiositat és una particularitat genial i que després amb els anys es perd. Crec que s'ha d'aprofitar aquesta curiositat i aquestes ganes d'aprendre. Com a pares i professors hem d'escoltar les preguntes que ens fan els nens i respondre-les com millor en sapiguem; no només amb un si o un no.

- "Todo niño necesita que le vean": Aquest capítol m'ha agradat molt l'exemple de la professora que no feia cas dels nens perquè parlava amb altra gent i el contrari, l'altre professora que saludava a cada nen, sense deixar-se cap, i feia esperar a les demés persones. Crec que pels nens aquest fet és molt important i hem de tenir molta cura de fer-ho amb tots els nens, sense excloure a cap.

- "¿Cómo experimentan los niños nuestra presencia?": Crec que en aquest capítol es diferencia el "bon professor" del "mal professor". I aquesta diferència és que no hem "d'explicar" aquella o aquella altra assignatura, sinó que "hem de viure" tot allò que ensenyem als nens. Els bons professors són el que enseñen.

Per últim dir que hi ha una frase que també m'ha agradat molt en l'últim capítol (que per cert, també m'ha agradat molt) i és la de "Una vez se es padre, se es padre para siempre". No podem estar amb els fills o els alumnes només quan ens interessa a nosaltres, hem de ser-hi sempre per ajudar-lo o simplement per estar al seu costat.

Finalment, dir que guardo el llibre en la meva prestatgeria perquè estic convençuda que d'aquí uns anyets tornaré a fer un cop d'ull al llibre i a preguntar-me "què puc fer per canviar això?".