Ahir, quan anava amb el tren, no estava nerviosa i quan vaig arribar a l'aula tampoc, portava molts dies preparant-me-la i creia que em sortiria bé. Va arribar l'hora de sortir davant de tothom i llavors si que em vaig posar un xic nerviosa.
Durant la meva recitació vaig haver de mirar el paper una vegada cap al final... quina llàstima!
Tot i això, la meva valoració personal es prou positiva perquè malgrat això que he comentat crec que la resta del poema el vaig recitar bastant bé. Vaig mirar molt al públic i la meva veu era adequada; ni molt alta ni molt baixa i fent les entonacions que calia fer.
La meva gesticulació no va ser tant bona, ja que crec que vaig tocar-me massa les mans mentre recitava.
En definitiva, no em valoro excel·lentment (es clar que no) però considero que tampoc ho vaig arribar a feu tant malament... :)
Aquí us deixo la meva recitació:
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.
Miquel Martí i Pol
Per acabar, haig de dir que s'estàn fent unes recitacions i uns debats al·lucinants! Crec que el nivell de l'aula és molt alt i ,per tant, molt difícil de mantenir-se a aquest nivell.
El proper dimarts ja és l'últim dia de recitacions i debat... espero que segueixi anant tant bé com fins ara ja que ens ho passem d'allò més bé escoltant als nostres companys.
Ànims que ja queda menys!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada