Revisant totes les entrades obligatòries que haviem de tenir al blog me'n he adonat que em faltava una pràctica de la sessió 6 d'educació mediàtica on s'havien de comentar una sèrie de tòpics, és per això que l'introdueix-ho ara.
Aquests tòpics m'han servit per reflexionar molt sobre aquestes idees tot i que quan vam fer la sessió ja vaig concenciar-me molt. Els tòpics són els següents:
- Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Estem acostumats a dir que una imatge val més que mil paraules ja que creiem que una imatge ens dóna més informació que un text. Per exemple, quan volem mostrar una emoció, moltes vegades, amb un vídeo transmetem molt millor aquesta sensació que no pas amb un text carregat de lletres expressant aquesta emoció.
Tot i això, els defensors de la llengua creuen que una imatge no pot explicar un fet ja que aquest és un estereotip escrit per Marshall McLuhan. Igual que Tusón, en el seu article de “Una imatge NO val més que mil paraules”, i altres autors, defensen que la llengua, ja sigui oralment o escrita, ens explica com són les coses de manera conseqüent i detallada perquè una imatge no pot expressar els sentiments i la realitat de les coses, en canvi, unes paraules poden donar el estímul per a que el nostre cervell pugui imaginar-ho.
- Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
Primer de tot, hem de definir què significa receptor passiu per poder comentar aquest tòpic. Existeixen dos tipus de receptors, el passiu que és el que només rep el missatge, i el receptor actiu que es la persona que no només rep el missatge sinó que el percep, l’emmagatzema i inclús dóna una resposta, intercanviant els rols.
Gràcies a aquesta definició, podem dir que considerem que totes les persones situades davant d’una televisió són persones que no arriben a entendre el significat d’allò que els estan transmeten i que no són capaços de ser crítics davant d’allò. És evident que aquesta és una definició generalitzada ja que hi ha molta gent que si que sap ser crítica amb tot allò que veu a la televisió.
- Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Tots sabem que la televisió ens dóna uns missatges subliminals que fan que creiem tot el què ens diu la televisió o que volguem comprar tot el que ens mostra. Un exemple clar és quan anem al supermercat i en comptes de comprar un tipus de llet amb marca blanca comprem la llet “Ato” ja que aquesta sí que la coneixem.
En el cas de la violència passa el mateix, si la televisió produeix molta violència, els receptors (que són passius) imitaran aquest tipus de conducta. Normalment, aquestes conductes afecten més als nens i als adolescents. Els nens, quan són petits comencen a fer els seus primers aprenentatges de la vida i els basen, principalment, en la imitació ja que juga imitant situacions conegudes, dibuixa imatges ja vistes, repeteix paraules, etc. A més, comença a elaborar els seus primers valors sobre el que és bo i el que és dolent en base a les imatges que l’autoritat li dóna.
És per això que diem que si el nen veu “tot el dia” violència a la televisió i no hi ha ningú (família, mestres..) que li digui el que està bé i el que està malament, aquest nen, arribarà a l’escola i probablement donarà un cop a un company per aconseguir una joguina ja que ell creurà que així s’ha de fer.
- Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
Tots sabem que la televisió ens proposa uns estereotips i que tots, tard o d’hora, el seguim degut a la globalització. Aquest any, estan de moda les botes de punta rodona i, per tant, totes les botes que surtin a la televisió, ja siguin anuncis o sèries, seran de punta rodona. La gent adulta, o les persones que no són passives davant de la televisió, tenen la possibilitat de ser crítics davant d’aquesta moda i de triar el que volen i el que no. Però què passa amb els nens i els adolescents? Sabem que els adolescents travessen per etapes de múltiples conflictes interns i on comencen a elaborar els seus valors individuals i supraindividuals, que podem ser influïts per l’excessiva presència de la televisió. En aquesta etapa sorgeixen els ídols, els ideals i les hipòtesis sobre la vida, i per tant, no són crítics alhora de veure la televisió i segueixen aquestes modes “amb els ulls tancats”.
- Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat.
Aquest és un tòpic que no es refereix a que la televisió ens mostra la realitat de la nostra societat, sinó que es refereix al fet que la televisió reprodueix tot el que l’audiència vol veure, la seva “realitat”. Les persones es senten identificades amb els personatges de diferents sèries televisives o d’alguns “reality shows” i volen que els seus programes reflecteixin la seva realitat, la seva vida quotidiana. És per això que tenen tanta audiència programes com “Callejeros” o “Denominación de origen” ja que utilitzen aquests dos elements per definir l’èxit d’un programa de televisió.
- Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Com ja he anat dient darrerament en el comentari dels altres tòpics, crec que els mitjans de masses, aquells mitjans de comunicació adreçats a un gran col·lectiu d’audiència i que normalment defensen una ideologia i una manera de fer, produeixen un efecte molt negatiu a les persones que veuen la televisió passivament ja que les priva de les seves pròpies idees i ideologies fent que la televisió decideixi per elles. És per això que diem que insensibilitzen les consciències, perquè no els deixen actuar de la manera que ells voldrien. A més, normalment, es mostren valors molt negatius per la nostra civilització com són el no respecte, el poc esforç i la supremacia d’uns als altres, i com ja sabeu, aquests valors els podem trobar en molts dels programes com “debats” del corazón o reality shows com Gran Hermano. Aquests valora que ens transmeten són completament contraris a tot el que sempre ens han ensenyat a casa i a l’escola.
Per acabar, haig de dir, que donem tota la culpabilitat als mitjans de comunicació i, que evidentment la tenen, ja que són els creadors d’aquesta “informació”, d’aquests tòpics i ideologies i d’aquests “valors”. Però també haig de dir que és molt important la tasca de la família i de les escoles per evitar que les persones amb més facilitat per tenir una dependència amb la televisió, nens, adolescents i d’altres, es creguin TOT el que diu la televisió. Crec que també seria molt interessant que es crees una assignatura anomenada “Educació Mediàtica” com
Per poder desenvolupar aquests tòpics i per fer una bona reflexió m’ha servit molt aquesta pàgina web que és una ponència de Maria Laura Tuyaret anomenada “La violencia en la televisión y su incidencia en niños y adolescentes” que està a la web de: http://www.euskosare.org/komunitateak/ikertzaileak/ehmg/3/txostenak/Tuyaret/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada