Ahir, al arribar a casa, la meva mare em va ensenyar una revista del T.E. (revista de mestres) on parlava de l'educació inclusiva. Me la vaig estar llegint i... ostres! quina llàstima no haver-la tingut abans per a poder fer el debat.
Crec que tots hem de reflexionar sobre aquest aspecte i fomentar cada dia més l'educació inclusiva que no només és un objectiu del sistema escolar. La socialització i la inclusió s'assoleixen des de tots els àmbits amb incidència educativa i, per tant, l'educació familiar, l'educació en el lleure, la vida laboral i les empreses i la societat en general han d'assumir com a seu aquest objectiu.
A més, haig de dir que en aquesta revista també surt el Degà de la nostra facultat, Climent Giné, on li fan una entrevista també relacionada amb l'integració.
Bé, crec que aquesta revista és molt interessant i que tots ens hauriem d'anar informant sobre aquest tema si volem que la nostra escola d'un futur proper fomenti aquesta igualtat i aquesta integració de tots els nens i nenes.
Per acabar, vull posar un document d'aquesta revista que és una "crítica" amb ironia cap al conseller i que crec que és molt encertada.
TOT EL QUE EL CONSELLER NO SAP D'EDUCACIÓ
Sovint el conseller Maragall fa declaracions a la premsa. Sovint, a continuació, trobo alguna mestra que em demana: digues al conseller que vingui una setmaneta a la meva escola, a veure què fem.
- Quin vingui a veure com és de cansada la docència: atents simultàniament a la conducta i al treball de cada alumne/a, a l'activitat programada i al rellotge.
- Quin vingui a veure l'esforç que fem en la confecció de materials i l'adaptació de metodologies.
- Que vingui a veure fins a quina hora estem reunits.
- Que vingui a veure el profit que traiem dels pocs diners que tenim, i de mobles vells, i dels pots de iogurt que guardem per a la pintura...
- Que vingui a veure com de difícil s'ha tornat la disciplina, que l'alumnat "sense límits" o "sense ganes" ens acapara l'atenció i les forces i ens mina la moral.
- Que vingui a veure que poques famílies (i que bé que ho fan les que ho fan) s'impliquen en la bona marxa de l'escola.
- Que vingui a veure els currículums inacabables. I que els adapti per a la Shaima i pel Jackub, que acaben d'arribar, i per al Jonathan, que és hiperactiu.
- Que vingui a veure les feines "de més": jocs florals, convivències, coral, teatre, festa de final de curs, carnestoltes, conferències, biblioteca...
- Que vingui a conèixer la noia substituta, que cobreix mitja jornada, o un terç, i que ve cada dia de cent cinquanta quilòmetres enllà.
- Que vingui a fer la guàrdia en una classe que fa quatre dies que té la mestra malalta.
- Que vingui a ajudar al Pere, que no camina, que no pot anar sol al lavabo, que es queda a dinar i gasta les hores de la vetlladora en el menjador i no en la classe.
- Que vingui i parli amb la mare del David, que no vol que renyem el seu fill quan el trobem fumant.
- Que vingui i intenti complir amb les necessitats burocràtiques del sistema a base de barallar-se amb el SAGA i similars.
- Que vingui... i vegi com treballem que les coses van força bé. I és que alguns dies, van francament malament.
- I si ve i troba un treballador o una treballadora que s'ha distret a classe, o que marxa a l'hora en punt, o que no ha fet els ACI o que s'ha esverat amb la mare del David o que... que pregunti i ajudi. Ha de saber el oonseller que no s'ha de renyar, i encara menys castigar, una classe sencera quan un alumne no fa bondat.
Montse Ros
Això és tot... espero que us agradi!! :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada